Per ells, sentir el crit de “que ve el llop!” és més una il·lusió que no pas un ensurt. “Ens podem passar mesos buscant petjades o restes d'excrements; quan trobem algun rastre ens recarrega les bateries.” Ho explica Gabriel Lampreave, coordinador al cos d'Agents Rurals de les tasques de rastreig del llop. Les recents nevades han permès reprendre les feines de seguiment del llop al Pirineu. “A la neu tot es pot llegir molt bé i el que fem és organitzar batudes per zones on creiem que pot haver-hi moviment.”

Quan neva, sempre que no hi hagi ventada, les petjades de l'animal queden clarament marcades i el rastreig s'agilita. “És cert que amb una sola petjada no podem saber mai si correspon a un gos o a un llop”, confessa Lampreave, però amb uns quants metres de marques els dubtes s'esvaeixen. “El trot del llop és lineal i el pot mantenir durant hores, és molt característic.”

A damunt la neu també poden recuperar restes genètiques de l'animal, orina, excrements o restes de sang provinents de petits talls que, sovint, els llops es fan a les potes. Quan fan aquestes troballes, els Agents Rurals envien les mostres al laboratori i aclareixen si hi ha un individu nou rondant pel Pirineu o és un exemplar ja conegut. En els dos últims anys, 2014 i 2015, han tingut constància d'un sol llop a la zona, molt probablement el mateix exemplar. “No tenim una població assentada, els llops que hem detectat els darrers 14 o 15 anys són animals que vénen de França.”

Els itineraris resseguits són trams que oscil·len entre quatre i vuit quilòmetres aproximadament. Els recorren a la recerca de pistes. Tot plegat, amb l'objectiu de detectar un animal que “injustament sempre ha sigut el dolent de la pel·lícula”, lamenta Lampreave.