Les vies verdes a les comarques gironines passaran de 125 quilòmetres a més de 260

Una de les primeres accions serà crear la ruta de l'antic tren Pinxo de Banyoles, que s'allargarà fins al Fluvià

De les tres actuacions programades per executar-les aquest any, la més llarga és la de Girona a Banyoles, que aprofita l'antic tram ferroviari del tren Pinxo de Banyoles. Però, a més, el consorci preveu allargar-ho fins al final de la comarca del Pla de l'Estany, arribant al riu Fluvià, a prop de Besalú. Aquest tram fa 42 quilòmetres.

La segona actuació més llarga és la de Llocalou, a tocar d'Olot, fins a Sant Pere Despuig, a la Vall de Bianya, que fa 8,5 quilòmetres. Una actuació que, pendent d'una altra fase, permetrà unir Sant Feliu de Guíxols amb Ripoll o anar cap a la Catalunya del Nord.

I la tercera, és el tram entre Ripoll i Campdevànol, que té un recorregut de 3,5 quilòmetres i que aprofita un antic camí ral. Amb aquesta actuació, i pendent d'una altra fase en el seu tram final de la comarca del Ripollès, es preveu unir la via verda gironina amb la barcelonina a través del riu Llobregat.

A part de tot això, que representa fer 54 quilòmetres amb una inversió de 3.647.922,28 euros, el consorci està treballant en la resta de les actuacions per tancar el vuit a l'entorn de Girona i la connexió amb tota la banda pirenaica.

Destaca el fet d'enllestir la via verda de l'anella de les Gavarres, unint el tram ja existent de Palafrugell a Palamós des d'aquest punt fins a Castell d'Aro, per on passa la ruta de Sant Feliu de Guíxols a Girona, i continuar de Palafrugell en direcció a la Bisbal i arribar a Girona. La Generalitat ja està redactant el projecte entre Palamós i Castell d'Aro, que passa per Calonge, després de l'acord dels ajuntaments de cedir els terrenys.

I les altres ampliacions es concreten a unir el tram nou de Banyoles fins a Olot, el de Sant Pere Despuig fins a Sant Joan de les Abadesses i continuar per la banda nord-est per arribar fins a Setcases per Camprodon i l'enllaç amb la comarca del Berguedà. Amb totes aquestes actuacions, les vies verdes gironines tindran 142 quilòmetres més.

Aquest projecte compta amb la implicació del Ministeri de Medi Ambient, Medi Rural i Marí, però també de la Generalitat. «El circuit, en forma de vuit, estructurarà la diversitat paisatgística de les comarques gironines des del Pirineu fins a la Costa Brava», va manifestar a aquest diari el president del Consorci de les Vies Verdes, Josep Maria Rufí.

Actualment existeixen a la demarcació tres rutes, que tenen 125,5 quilòmetres. La més antiga, que es va inaugurar el 1993, és la via verda entre Girona i Olot, la Ruta del Carrilet, que fa 60 quilòmetres. I set anys més tard, aquesta ruta es va ampliar cap a la costa amb la ruta de Girona a Sant Feliu de Guíxols, la Carrilet II, que fa 40 quilòmetres. Un any abans, el 1999, es va inaugurar la via verda de Ripoll a Sant Joan de les Abadesses, que és la Ruta del Ferro i el Carbó i fa 15 quilometres. Actualment existeix un enllaç de 20 quilòmetres per unir aquesta amb Olot. També hi ha una via verda entre Castelló d'Empúries i Empuriabrava.

Diputació i ajuntaments

La gestió de les vies verdes i el futur enllaç amb la Catalunya del Nord es fa a través del Consorci de les Vies Verdes de Girona, constituït per la Diputació de Girona, que aporta el 60% dels ingressos ordinaris, i els ajuntaments, que aporten el 40% restant. En la seva constitució, el consorci el formaven 23 municipis, que eren els que tenien vies verdes. Actualment, l'ens administratiu autònom inclou 38 municipis, a part de tots els consells comarcals, a excepció del de la Selva, i està presidit pel diputat Josep Maria Rufí. Els seus objectius són el manteniment i la millora de la infraestructura, la promoció del seu ús i l'ampliació de la xarxa. El consorci gestiona 125,5 quilòmetres de vies verdes, que són infraestructures de comunicació integrades al medi natural desenvolupades sobre trams ferroviaris desafectats del trànsit i sobre camins de la natura destinats a usuaris no motoritzats.

La salut, el principal ús

Quan una persona pensa en una via verda, de seguida s'imagina el pas d'un ciclista. Però aquest estereotip no s'ajusta a la realitat, segons ha demostrat un estudi realitzat per la Universitat de Girona i Mou-te en Bici entre l'octubre del 2005 i el setembre del 2006 entre els usuaris. L'estudi, que es va fer a 1.261 persones en 12 punts diferents, posa de manifest que l'usuari tipus és una persona gran –el 45% dels usuaris tenen més de 65 anys–, que pot ser tant home com dona, ja que el gènere de l'usuari està quasi igualat, que va a caminar menys d'una hora. Representa quasi el 70% dels enquestats. El motiu no és cap altre que la salut. En una proporció allunyada hi ha l'esport i l'oci. I el turisme o la mobilitat són motius molt minsos. «A àmbit turístic ens queda molt a recórrer», va assenyalar Rufí. El darrer any, es calcula que s'han fet 1.300.000 usos de les vies verdes gironines.

Inauguracions populars

La connexió urbana entre les vies verdes del carrilet de Sant Feliu de Guíxols i del carrilet d'Olot serà una realitat al final d'aquest més amb la inauguració de la seva connexió pel carrer Emili Grahit. Era una reivindicació històrica que finalment serà una realitat el 28 de març, quan es preveu fer la inauguració oficial, però també popular. Les obres d'aquest tram de via verda urbana es van iniciar el mes de juliol de l'any passat i té la sortida al passeig d'Olot de Salt. D'altra banda, l'endemà, 29 de març, es preveu la inauguració popular, ja que l'oficial es va fer a principi de gener, de la via verda de Palamós a Palafrugell, que fa 6 quilòmetres en l'eix principal, a més de tres ramals, i ha costat 1,3 milions d'euros. Per inaugurar els dos nous trams, hi haurà pedalades populars amenitzades amb una orquestra holandesa que toca els instruments mentre va en bicicleta.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.