Després d'aconseguir el port, els guixolencs van creure que s'havia de constituir la Cambra de Comerç; varen entendre que Sant Feliu necessitava un organisme oficial en què poguessin plantejar i discutir els assumptes i problemes de les fàbriques sureres. Existia el precedent que, al
segle XIII, la vila tenia una llotja o universitat de mercaders destinada a resoldre els problemes que sorgien entre els comerciants i el monestir benedictí existent, a causa dels tributs amb què aquest gravava el trànsit marítim i altres privilegis enutjosos pels vilatans.

Cap a la primera meitat del segle XV es va concedir a la nostra vila autorització per nomenar cònsols marítims encarregats de la jurisdicció del mar i jutges d'apel·lació, amb la qual cosa Sant Feliu
va disposar d'un tribunal competent que li evitava haver de recórrer a Barcelona.
A aquests consolats marítims ja s'hi havia fet referència en el preàmbul del decret de l'any 1886 en virtut del qual es van crear les cambres de comerç.

El 19 febrer del 1905 es va constituir la Cambra de Comerç guixolenca. La seva junta directiva era presidida per Josep Soler i actuava com a secretari Salvador Albert. La jurisdicció es va estendre a Sant Feliu, Castell d'Aro, Santa Cristina, Llagostera, Cassà de la Selva, Tossa i Vidreres. La preocupació constant de la Cambra va ser la indústria surera. A principis del 1910 la Cambra va ocupar una planta en un esplèndid edifici del passeig dels Guíxols, més endavant es va traslladar en un edifici del senyor Lluís Sibils a la carretera de Palamós i des de l'any 1987 va adquirir en propietat l'actual seu, la Casa Patxot del passeig del Mar.