Junts pel Sí i la CUP renoven el pacte del 9-N al Parlament
Els 72 diputats ratifiquen la voluntat d'assolir i culminar democràticament la independència de Catalunya
El PSC i C's alerten que el text deixa la institució catalana “fora de l'estat de dret”
La declaració del 9-N, aprovada pel Parlament i anul·lada pel Tribunal Constitucional, va ressorgir ahir a la cambra catalana. Tal com estava previst, Junts pel Sí i la CUP van revalidar ahir el pacte signat a l'inici de la legislatura i, fins i tot, el van refermar, minuts més tard que s'aprovés la moció, amb la constitució del grup de treball que ha de redactar la llei de règim jurídic català. “Continuem endavant”, va assegurar el diputat de Junts pel Sí, Lluís Llach, en la intervenció per defensar l'aval del seu grup al text.
La ratificació del 9-N, però, no ha estat fàcil a causa de les discrepàncies internes entre Junts pel Sí i la CUP i l'oposició frontal de la resta de grups parlamentaris, que consideren aquest nou pas de les forces independentistes un “desafiament” a l'Estat espanyol que situa les institucions catalanes “fora de l'estat de dret”, en paraules del diputat del PSC, Ferran Pedret. Aquestes dues posicions van enrocar ahir un debat en què la formació de Catalunya Sí que es Pot no va participar en la votació, si bé va ser dels grups més crítics amb el contingut de la moció, titllada, pel diputat Joan Coscubiela, de “focs florals”.
La CUP, autoproclamada “accelerador del procés” i amb actitud “sensible davant de qualsevol mostra de renúncia”, segons el diputat Joan Garriga, va voler assegurar-se ahir el coprotagonisme de Junts pel Sí en la construcció d'aquest nou país. La coalició de CDC i ERC, per la seva banda, va segellar el seu compromís amb el mandat democràtic del 27-S sense haver de desafiar, aquest cop, el Constitucional.
La novetat de la jornada la va posar el sentit de vot diferenciat que van emetre els 62 diputats de Junts pel Sí a l'hora de fer decaure els punts més polèmics de la moció. Primer es van abstenir en el punt que “encoratjava els càrrecs electes a desatendre les institucions no democràtiques de l'Estat espanyol” i després van votar en contra de l'apartat següent, que demanava al govern que els Mossos no intervinguin en el lliurament als ajuntaments dels requeriments de l'Audiencia Nacional.
I entre els punts acordats, destaquen la petició a l'executiu de Puigdemont perquè en el termini de 60 dies presenti un pla d'execució de les mesures socials que s'inclouen en l'annex de la declaració del 9-N, així com de les actuacions destinades a fomentar la participació ciutadana en el procés que ha de posar les basses del futur model d'estat. “Independència, rescat social i procés constituent”, va proclamar Garriga com a eixos fonamentals d'aquesta legislatura. Llach, d'altra banda, va apel·lar a “la il·lusió i convicció” de Junts pel Sí en la construcció d'un nou país, sentiments que va contraposar a “les discussions que només parlen de si som legals o no”. Per Llach, el govern ja ha demostrat amb “fets” que treballa amb vista al “dia a dia i al futur del país”.
La renovació del pacte va culminar amb la constitució d'una de les tres ponències que ha de redactar les lleis de ruptura amb l'Estat. El coordinador de la llei de règim jurídic català serà el diputat de l'esquerra anticapitalista, Benet Salellas. Per part de Junts pel Sí, hi van participar Lluís Corominas i Marta Rovira. La constitució de les ponències també estan sota la lupa del Constitucional.
A voltes amb la legalitat
La rèplica de l'oposició va estar centrada en “la il·legalitat” que, per tots ells, suposa l'aprovació d'una moció que revalida un text anul·lat pel Constitucional. En la justificació dels arguments va brandar l'informe dels serveis jurídics de la cambra que, el desembre de l'any passat, alertaven que “la sentència del TC sí que afectaria la tramitació o actes parlamentaris de naturalesa anàloga a la resolució declarada nul·la”. Per aquest motiu, l'oposició, a excepció de Catalunya Sí que es Pot, van intentar, fins a l'últim moment, que el text es retirés de l'ordre del dia, però la majoria parlamentària de Junts pel Sí i la CUP ho va impedir. “La democràcia és l'únic instrument per superar els marcs legals caducs”, apuntava la diputada de Junts pel Sí, Marta Rovira. “Contra l'estat de dret”, i “fora de la llei” van ser les frases més repetides per l'oposició per demanar-ne la retirada.
Posteriorment, i ja en el debat del contingut de la moció, C's va oferir a les forces independentistes “participar” en un “canvi polític” per part de partits “reformistes i progressistes”, en comptes de fer-ho “amb els antisistema”, va pronunciar el diputat Carlos Carrizosa. Ferran Pedret (PSC) va acusar els signants de la moció “d'irresponsables” per crear “enfrontaments”, d'altra banda, “innecessaris”, quan hi ha “solucions possibles en un estat de dret”, en referència a la reforma constitucional que defensen els socialistes. El PP va fer constants referències a “l'engany” que suposa la nova declaració de ruptura i Coscubiela va fer enrabiar la CUP quan va acusar-los de practicar “les velles polítiques continuistes de sempre vestides de noves formes adornades amb la mística de la desconnexió i la desobediència”. La CUP va replicar reivindicant la “coherència i credibilitat” de l'esquerra anticapitalista.
