economia
comerç
Deu entitats contra un gran centre comercial a Terrassa
Recullen firmes per evitar que obri el complex Terrassa Plaça, de 30.535 m², al sector Montserrat, al costat de l'actual Eroski, l'estiu del 2017
Diuen que destruirà més llocs de treball dels que crearà
Deu entitats veïnals, socials i culturals del districte 2 de Terrassa, que agrupa els barris de Ca n'Anglada, Torre-sana, Montserrat i Vilardell, han iniciat una campanya per recollir firmes, que estendran a la resta de la ciutat, contra la implantació del macroprojecte comercial Terrassa Plaça, de 30.535 m² i 306.295 clients potencials, que el promotor immobiliari britànic Citygrove promou en una parcel·la de terreny al costat de l'actual Eroski. Les entitats consideren que és una fal·làcia que es creïn llocs de treball, i ho argumenten basant-se en estudis de la Federació Provincial de Comerç de la Corunya, que conclou que “les grans superfícies generen la meitat de llocs de treball que destrueixen”.
La intenció del grup empresarial que s'ha aliat amb Burlington Capital és que el centre comercial estigui obert l'estiu del 2017 i, entre altres establiments, han confirmat que hi seran Bricomart, Mercadona, C&A, Sprinter, Kiwoko, Altafit, Visionlab i la cadena de menjar ràpid Foster's Hollywood. Això suposarà uns ingressos en concepte de lloguer de tres milions d'euros.
Les entitats opositores consideren que aquest macroprojecte comportarà la destrucció definitiva del poc petit comerç que queda, sobretot a Ca n'Anglada, i també el del barri de les Arenes, i lamenten que ja quedés tocat de mort amb l'obertura de l'actual Eroski el 1997, llavors Continente. Per aquest motiu, a banda de les entitats veïnals, hi ha la presència en la protesta de l'Associació de Comerciants de Ca n'Anglada. Les entitats demanen al consistori un estudi sobre l'impacte que la implantació d'aquest centre tindrà en el comerç i els llocs de treball. Les altres entitats adherides són Dones amb Empenta de Vilardell, el col·lectiu Aturats Més de 50 Anys, l'Associació Islàmica Intercultural, Colectivo Sin Vivienda i el centre cultural Albalsan.
Un dels portaveus, Oriol Vicente, va criticar que el govern “no ha actuat amb transparència”, tot i que coneixia el projecte des de l'estiu passat i al novembre els va donar la llicència d'obres. “No va informar els barris i ens ha donat allargues”, va reblar. El dirigent veïnal Antonio Cazorla hi va afegir que entre els mateixos regidors no s'informen i que les tinències d'alcaldia funcionen com “vedats tancats”.
Pla per a la reindustrialització
Tot i que el govern local ha expressat en més d'una ocasió la preocupació per l'augment de grans superfícies a Terrassa i ha reclamat més competències a la Generalitat per poder regular i equilibrar el model comercial, les entitats no s'acaben de creure que el consistori no tingui prou eines per impedir aquesta proliferació i recorden que és potestat seva donar les llicències d'obra. De moment, com també va fer en l'ampliació de la superfície comercial al Parc Vallès , han firmat un conveni amb la companyia perquè implanti mesures correctores de mobilitat. El dirigent veïnal Antonio Cazorla va assegurar que la mesura al Parc Vallès tindrà una repercussió negativa sobre el comerç del centre, perquè la voluntat del govern local és “fer de Terrassa una ciutat de serveis”. Les entitats opositores a Terrassa Plaça demanen al consistori que impulsi i redacti un pla “seriós”de reindustrialització de la ciutat que possibiliti la creació real de llocs de treball, i anuncien que la recollida de firmes s'estendrà a tota la ciutat.
