«Quan vaig començar a fer llibres d'ocells només era un somni»

–«Durant uns anys em dedicava com a afició als ocells i em va costar poder fer el salt del que era la meva afició a la meva professió, va ser un procés progressiu. La meva presència a la televisió em va ajudar a subsistir quan em començava a dedicar als ocells. Va ser sobretot els darrers anys en el programa de la Maria Pau, quan la meva feina mediàtica d'educació i divulgació ja era més petita però em permetia viure, mantenir la meva família i fer molts esforços que ningú em pagava en el camp de l'ornitologia. A banda del que he comentat, avui no queda cap mena de seqüela, per mi allò és una etapa totalment acabada.»

–«En acabar la carrera de medicina vaig fer algunes substitucions i vaig exercir dos anys com a metge de poble a Roda de Ter, d'on en va sortir una intensa amistat amb Martí Pol. I després me'n vaig a anar a l'Àfrica 13 mesos i quan torno ja ho faig amb les idees del Handbook of the birds of the world i de fer llibres d'ocells, però aleshores allò només era un somni. A la medicina ja no hi vaig tornar d'una manera real com a metge, sinó que ja em vaig dedicar a l'educació, la divulgació, no només a la televisió, també anava a la ràdio, vaig col·laborar amb l'Enciclopèdia Catalana i diferents publicacions, així d'alguna manera vaig aprendre a fer llibres i m'hi vaig encaminar.»

–«L'afició ja em venia de la primera joventut. Quan feia de metge, a la consulta un dels cartells que deixava a la porta quan no hi era deia: ‘Sóc al bosc mirant ocells'. A l'Àfrica, a l'any 1980 vaig prendre la decisió que m'havia de dedicar a l'observació de les aus. És just quan torno que conec Jordi Sargatal, mitjançant el fill de Miquel Martí i Pol, i a partir d'aquesta amistat al cap d'uns anys en Jordi em va fer sentir que no estava sol.»

–«A l'any 1987, en un viatge que vam fer amb en Jordi a Bèlgica i Holanda, vaig convèncer Sargatal per tirar endavant el projecte tot i que em va dir que estava boig. Ell em va presentar Ramon Mascort, que és un altre empordanès implicat en el projecte. Els tres ho vam tirar endavant.»

–«Teníem clar que no volíem anar amb el projecte a una editorial ja existent sinó que havíem de crear la nostra per poder tirar endavant el projecte tal com volíem, sense condicionants. El 1989 vam crear l'editorial Lynx i el 1992 va sortir el primer volum, va anar justet; amb el segon es van duplicar les vendes i després vam anar traient un volum cada any i mig i ara ja en traiem un cada any.»

–«Bàsicament perquè no n'hi ha cap altra que li faci competència. No n'hi ha cap altra que tracti de cobrir totes les espècies del món, ni tampoc cap altra obra d'ornitologia que tingui tantes planes. És el primer cas que una classe del regne animal ha estat tractada espècie per espècie. Ara existeix.»

–«La d'ocells han de ser 16 volums i ara a l'octubre ha sortit el volum 14.»

–«Tenim un gran repte que és convertir l'obra en una cosa viva que no es vagi fent vella i obsoleta. Pensem més en les noves tecnologies que no pas en suplements.»

–«Aquesta obra va adreçada a professionals, gent que treballa a la universitat, a l'administració, a departaments de medi natural i recerca. Però a més a més, al món dels ocells hi ha molts aficionats d'una manera molt entusiasta que realment viuen aquest món d'una manera intensa i ja estan acostumats que les obres d'ornitologia es facin en anglès.»