‘Toscana' és una paraula que desperta els sentits. Aquesta terra romanitzada de turons ajustats, ciutats murallades i torres imposants és també quelcom més que una postal turística. Si més no, això és el que van explicar Zanobi Tossi i David Meseguer a Cassà de la Selva en la tercera jornada del cicle Refugiats, exiliats, perseguits, organitzat per la Xarxa Solidària i l'Ajuntament . Una iniciativa encomiable que ha servit per repassar des dels 40 anys d'exili dels sahrauís, passant per la projecció de documentals sobre la partença dels republicans espanyols, la situació dels desplaçats al Kurdistan o com es fa l'acolliment a Catalunya i a Itàlia, sobre tot a la regió de Florència, en la qual Oxfam i altres organitzacions humanitàries,estan desenvolupant una intensa tasca ajudant les persones immigrants que arriben a les fronteres del país transalpí. En un any en què les costes italianes han rebut 170.000 refugiats i exiliats –per les fronteres de les Canàries, Ceuta o Melilla tan sols n'han arribat dos mil i el govern del PP s'ha afanyat a dir que totes les estructures de la convivència tremolen–, els dos activistes van explicar que les cristal·lines aigües de Sicília són, paradoxalment, les més mortíferes del món. Per allà passa la que es coneix com a ruta central de la Mediterrània, una experiència perillosa que neix ea la Líbia ingovernable i volàtil en la qual les màfies s'aprofiten dels molts subsaharians, iraquians, magribins, siris i afganesos que intenten passar a l'altra banda, i en la qual un bitllet de 1.000 euros et pot portar a Lampedusa, Linosa o Pantelleria, però no t'assegura que hi arribis viu –el 18 d'abril del 2015 un naufragi davant les costes de la primera illa va provocar la mort de vuit centes persones–. Massa sovint i per poder pagar, els expedicionaris es veuen obligats a fer treballs forçats, a patir maltractaments i cops, fins que quan arriben a l'enyorada Europa alguns no tan sols es troben fora del sistema d'acollida, sinó què es veuen confinats en els hotspots, centres potenciats per la Unió Europea, en teoria enfocats a agilitar el procediment d'asil, però a la pràctica destinats a accelerar –alguns han patit l'ús de la força– el retorn als països d'origen. En un país com aquest, on les estadístiques recullen que 5.000 menors immigrants no acompanyats han desaparegut, la majoria en mans de les màfies, més de 10.000 exiliats demandants d'asil viuen precàriament, sense papers, patint una situació tant complicada o més com la d'aquells que tot i estar legals, les deficiències del sistema de recepció italià els confina en un llim burocràtic que els exclou de qualsevol tipus d'assistència pública fins i tot la mèdica. Davant d'aquest panorama, David Meseguer i Zanobi Tossi, van mostrar la feina feta per Oxfam a la Toscana. Posant emoció al relat van explicar com, de matinada, anaven a recollir els nouvinguts a una parada d'autopista, com els hi proporcionen serveis bàsics i els cobrien les necessitats immediates, com els hi busquen un espai d'acollida i els hi faciliten suport legal i psicològic i els ajuden a buscar treball. Els ensenyen a caminar en una societat que abans d'arribar, els immigrants han mitificat però es transforma en inhumana quan descobreixen la realitat. A San Casciano, Arezzo, Livorno, o Florència, lluny de les imatges de pel·lícula ensucrada, la Toscana es mostra acollidora i treballa perquè els refugiats trobin una terra on viure.