Més enllà de l'obligada pluralitat i de la innegociable qualitat, la programació de la setena temporada de L'Atlàntida, Centre d'Arts Escèniques d'Osona, que s'encetarà a l'octubre i s'allargarà fins al gener, vol fer una atenció especial a la producció local, coincidint amb la capitalitat cultural que aquest any Vic té encomanada. Lluís Vila d'Abadal, director general de l'Atlàntida, va destacar el “compromís decidit per propostes de nova creació i produccions pròpies o coproduccions”.

Entre aquestes destaquen l'obra Nador, interpretada per CorCia Teatre i basada en l'obra literària de Laila Karrouch, i també Verdaguer, ombres i maduixes, un musical amb el grup Obeses sobre el Verdaguer jove, “que es debat entre el sacerdoci i el viure la vida”, explicava ahir Ramon Ferrer, cap de programació de l'Atlàntida. La producció local, però, també inclourà des de l'actuació d'artistes osonencs com ara Guillem Roma i Santi&Mariona Duet o de la mateixa Orquestra de Cambra de Vic, fins a l'obra de teatre El bon pare, de l'autor i director manlleuenc David Plana, amb interpretació del seu conciutadà Lluís Soler.

En el camp teatral, l'oferta es presenta variada. Des d'un clàssic com L'avar, de Molière, amb Joan Pera, “on el director no fa cap invent sinó que és l'obra tal qual”, deia Ferrer, o la comèdia Caiguts del cel, amb Emma Vilarasau i Jordi Bosch, fins a teatre de més petit format com ara Psicosi de les 4.48 (Premi BBVA de Teatre 2016) o La Tempesta Shakespeare en anglès i subtitulada en català, i amb música en directe. En l'apartat de música, a més dels Grans Concerts, la programació dels propers mesos comprèn els Manel (4 de novembre), el concert benèfic d'Adrià Puntí per a l'associació Sant Tomàs i la música amb poesia de Víctor Bocanegra, al Casino, entre d'altres. La dansa tampoc faltarà a L'Atlàntida, amb Rafael Amargo, Vuelos, de la companyia Arcadanza, i el clàssic El Trencanous, del Ballet Nacional Rus, a més a més de l'humor de Berto Romero o el claqué de Clac&Roll amb l'espectacle Tap Story Tour.

D'Abadal va reconèixer la necessitat de buscar nous públics, “un terreny inacabable”, i va recordar l'existència dels programes Apropa Cultura i Butaques per a tothom per a persones o col·lectius en risc d'exclusió.