llengua
aniversari
10 anys de l'oficialitat de l'aranès a Catalunya: “Ara hi ha orgull de llengua fins i tot en molta gent que no la parla”
La pressió del castellà i la poca població a l'Aran són les principals amenaces una dècada després del reconeixement de l'Estatut
L'Estatut d'autonomia de Catalunya aprovat el 2006 reconeix l'aranès com a llengua pròpia a l'Aran (La llei orgànica 6/2006, del 19 de juliol, de reforma del Estatut d'Autonomia de Catalunya). Des d'aleshores, s'ha fet molt per l'aranès però Jusèp Loís Sans, president de l'Institut d'Estudis Aranesi-Acadèmia aranesa dera llengua occitana, reconeix que no és prou donada “la forta pressió del castellà” i que l'Aran és una comunitat de parlants molt petita amb tant sols 9.993 habitants.
Durant els darrers anys el català s'ha mantingut i el castellà ha ocupat l'espai de l'aranès pel que fa a l'ús habitual de la parla. D'altra banda, Ester Franquesa, directora general de Política Lingüística, afegeix que la llengua, deu anys després de ser reconeguda oficialment al país, manté com a reptes ser més present en l'educació i en els mitjans de comunicació per entendre-la com normalitzada.
Ara, quan s'està a punt de complir el desè aniversari de l'aprovació de l'Estatut d'autonomia que reconeix l'aranès, el sociolingüista Jusèp Loís Sans recorda que era un somni que l'occità fos oficial a tot Catalunya i afirma que la declaració d'oficialitat de l'aranès és ''l'acte de respecte més important de la història cap a la llengua occitana'' que mai ha fet de forma pública el Govern.
Sans destaca que per la població ha suposat ''desenvolupar una consciència extraordinària que no s'havia fet fins ara'' i ''una consideració que fa 20 anys era impensable''. En aquest sentit, afegeix que ara ''hi ha orgull de la llengua fins i tot en molta gent que no la parla''. ''Hem superat èpoques (anys 50-60) on hi havia certa vergonya'', afirma Sans.
Aquest reconeixement, seguit de l'aprovació de la llei de l'Occità, aranès a l'Aran el 2010, ''ha ajudat a aturar el procés de desaparició de l'aranès'', sentencia el sociolingüista. L'any 2015 és va crear l'Acadèmia aranesa dera llengua occitana que en el seu primer any de vida ha fet una labor molt important: ordenar una normativa de la llengua amb dos volums: Gramatica bàsica der occitan aranès i Per escriure l'occitan.
L'aprovació de la llei, ara fa 10 anys, també ha aconseguit una presència molt forta de l'aranès en àmbits com les institucions, la política, l'escola, les publicacions i els mitjans de comunicació. Pel que fa a l'ús habitual de l'aranès al carrer està força malmès, segons Sans.
Durant els darrers anys el català s'ha mantingut i el castellà ha ocupat l'espai de l'aranès pel que fa a l'ús habitual de la parla. Ester Franquesa, directora general de Política Lingüística, explica que un estudi del 1983 deia que un 60% de la població utilitzava habitualment l'aranès, un 10% el català i un 30% el castellà. Pel que fa a les dades del 2013, Franquesa ha dit que les xifres s'havien capgirat, i el 55,1% parlaven castellà i el 17,6% aranès, mentre el 16,4% de català i un 10,6% d'altres llengües que probablement s'incorporen al grup majoritari del castellà.
Resultats de l'enquesta d'usos lingüístics de la població
Des de 2008 i fins al 2013 la població que entén l'aranès ha crescut lleugerament, un 2,5%, mentre que la parla, la lectura i l'escriptura pràcticament s'han mantingut estables. El 80,7% de la població de la Val d'Aran entén l'aranès i el 55,6% el sap parlar, ha explicat Franquesa.
Pel que fa a llengua habitual en el mateix període, s'observa un creixement de 17,1 punts del castellà, una estabilitat del català (+0,4 punts), un decreixement de l'aranès (5,8 punts) i una pèrdua d'11,8 punts per a les altres llengües.
En nombres absoluts, la població adulta aproximada que entén l'aranès és d'unes 6.800 persones, la que el sap parlar és d'unes 4.700, la que el sap llegir una mica més de 5.000 persones i la que el sap escriure no arriba a les 3.000 persones. Aquestes dades de 2013, són molt similars a les de l'any 2008.
El paper de l'escola
Manuela Ané, tècnic de Política Lingüística del Conselh Generau d'Aran, diu que el reconeixement de l'aranès com a llengua pròpia a l'Aran ha fet que “la normalitat sigui un fet”. Un dels grans encerts va ser l'any 1983 introduir l'aranès a l'escola, afirma Ané. A partir d'aquest moment els nens el coneixen i el parlen. Anualment, des de fa 26 anys, es celebra el concurs literari per a joves i infants Mossèn Condò Sambeat, amb una participació mitjana d'unes 300 obres. Ané explica que la implicació de l'escola és fonamental en l'organització del concurs i la participació de tants joves. Aquest concurs està plenament consolidat igual que el premi Aran de Literatura que enguany arriba a la seva 16 edició.
Rosa Maria Salgueiro, directora del Centre de Recursos Pedagògics de l'Aran, explica que la immersió lingüística a l'escola assegura la supervivència de l'aranès ja que tots els nens finalitzen els estudis sabent-lo parlar i escriure correctament. Salgueiro reconeix que la realitat al carrer és una altra i la presència massiva del castellà és un fet. Al pati de l'escola és habitual que els nens es comuniquin en castellà, afegeix. L'elevat percentatge d'immigració, tant espanyola com internacional, i una economia basada gairebé exclusivament en el turisme, expliquen l'augment de l'ús del castellà.
Sembla clar que la lluita per la supervivència de l'aranès està guanyada a les aules gràcies a la immersió lingüística i a les administracions gràcies a l'aprovació de la llei que reconeixia l'aranès com a llengua pròpia. La realitat al carrer és una altra, i l'ús habitual és el castellà, en bona part a la immigració que arriba a la Val per motius laborals relacionats amb el turisme. La poca població, 9.926 habitants, és un factor que no ajuda per la supervivència de l'aranès. Però en el que sí que han contribuït les diferents lleis i accions que s'han anat fent en benefici de l'aranès han estat en el fet que hi hagi consciència lingüística i en què la llengua s'hagi dignificat.
