ràcies a un lamentable incident que ha passat aquest estiu a Platja d'Aro he incorporat una nova expressió al meu lèxic: flashmob. Sí, sí. Podeu dir-me ignorant però jo fins al dia que es va produir l'allau humana de gent corrent esparverada no sabia que una concentració de sòmines que s'entretenen fent una activitat espontània al carrer s'havia d'anomenar flashmob. I ara que ja ho sé no acabo d'entendre per què hem de fer servir aquesta expressió anglesa si podríem trobar expressions ben catalanes per definir aquest teatre de carrer que en el cas de Platja d'Aro va ser de pel·lícula de terror i policial alhora. Podríem dir-ne aplec llampec, que és ben català. A les notícies també llegim que cada cop les ciutats fan més shopping night o night shopping (veig que és indistint) com una activitat per omplir els calaixos dels botiguers a hores que la persiana ja hauria de ser baixada. Mira que seria de bon dir: la botiga nocturna, compres de nit... sense haver de recórrer als estrangerismes. Ens fem un tip també de parlar o escriure sobre les companyies de vols low cost i darrerament també apareixen les gasolineres low cost. Ens sembla collonut que hi siguin, però... què costaria dir-ne bé de preu o senzillament barates? La llista és llarga, llarga.

Sovint apareixen notícies de narcotraficants que traginen droga fent go fast. Tan fàcil que seria dir que van a tot drap! L'altre dia vaig llegir que el popular mercat de la Boqueria de Barcelona s'ha convertit en un gran take-away. Em va costar un xic entendre que volien dir que les parades cada cop venen més menjar elaborat perquè la gent se l'emporti amb un Tupperware, que ara ja tothom anomena tàper, que no és res més que una carmanyola com se n'havia dit tota la vida d'aquests pots per traginar el menjar. Tupperware i tàper són noms ben acceptats, en canvi anomenar-los, com també es feia abans, fiambrera, expressió acastellanada, seria pecat mortal lingüístic i motiu de repudi social justificat. Tendim a ser molt curosos a no deixar contaminar l'idioma amb expressions de les llengües parentes, fins i tot repudiem expressions pròpies o arcaiques perquè no ens maculin la puresa de la norma, i en canvi els anglicismes els deixem infiltrar amb impunitat.

G