Opinió

Barroer atac a la unitat del català

Fa algunes dècades, quan els polítics del PP van decidir que el català de Catalunya i el català de València eren dos idiomes diferents, el brillant filòleg Antoni Maria Badia i Margarit va exposar una sèrie de criteris que serveixen per determinar si dues llengües són en realitat varietats d'una de sola o no. I va reptar els filòlegs d'ocasió que, sobre la base d'aquests criteris, demostressin que el català i el valencià són dos idiomes diferents. Encara n'espera resposta. Però, ¿què és la racionalitat científica davant els interessos polítics? I així, després de trinxar la unitat de la llengua al País Valencià i a les Illes, el PP acaba d'abordar el català de la Franja. Si algú s'atrevís a fer quelcom de semblant amb l'espanyol, seria ridiculitzat pels mateixos que ataquen el català.

Els promotors de la llei de llengües a l'Aragó saben que el que es parla a la Franja i a Catalunya és el mateix. Això només es pot negar des de la mala fe. L'argument més hilarant de tots és que la protecció al català posa en perill la “gran riquesa lingüística” aragonesa; se suposa que espanyola. Al darrere de la iniciativa hi ha un interès polític. Es retira la protecció al català, amb l'esperança d'aconseguir el que no va poder el franquisme. Però, a més, el PP sap que la llengua és la base de la cultura de Catalunya. Per tant, promovent divisions artificials dins d'un mateix idioma té l'esperança d'afeblir-lo i afeblir l'adversari que els obsessiona: Catalunya i el català. Però els polítics passen i la voluntat del poble roman. És difícil que el PP, per molt que embolcalli els seus abusos amb conceptes grandiloqüents, aconsegueixi quelcom més que el franquisme. A banda de fer un ridícul universal.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.