Espais amb història

Pròxim capítol: 96. L’estrena del geni (Teatre-Museu Dalí, Figueres)

La còlera de Barba-rossa

El 8 d’octubre de 1543, els turcs de Khayr al-Din, també conegut com Barba-rossa, van ocupar i saquejar durant hores la vila de Palamós

Després d’un intens intercanvi de trets d’artilleria, els pirates van penetrar-hi a través d’un forat que hi havia als murs, un espai que encara avui és conegut com “les escales del Perill”

El terratrèmol de la Candelera

El 2 de febrer del 1428, el dia de la Candelera, el país es va veure sacsejat pel sisme més terrorífic de la seva història

L’episodi, que va provocar centenars de víctimes i una quantitat considerable de danys materials, va tenir l’epicentre molt a prop de la vila de Camprodon i va destruir completament el convent del Carme

Pròxim capítol: 94. La tremolor de la Candelera (Convent del Carme, Camprodon)

El bressol de l’havanera

El 28 d’agost del 1966, la taverna de Can Batlle es va convertir en l’escenari de la presentació del llibre ‘Calella de Palafrugell i les havaneres’

Durant aquella trobada informal es va cantar una selecció d’havaneres que es convertiria, amb el pas dels anys, en un dels fenòmens musicals més populars del país

Pròxim capítol: 93. La primera cantada (Antiga taverna de can Batlle, Calella de Palafrugell)

El dramaturg del poble

El 22 d’agost de 1920, Ribes de Freser es vesteix de gala per celebrar la inauguració d’una làpida i un passeig dedicats al dramaturg Àngel Guimerà

L’acte és batejat per la premsa com a “diada nacionalista” i coincideix amb l’estrena d’una senyera destinada a la casa de la vila i finançada a través d’una subscripció popular

Pròxim capítol: 92. L’homenatge a Guimerà (Passeig d’Àngel Guimerà, Ribes de Freser)

La cova del martiri

El 27 de febrer del 1845, una colla de trabucaires van atracar la diligència que feia el recorregut de Perpinyà a Barcelona i van segrestar tres viatgers, entre els quals hi havia Joan Massot

Després de setmanes d’un cruel martiri, el jove va morir assassinat a la cova que ara duu el seu nom, a prop de la creu de Principi, a Albanyà

Pròxim capítol: 90. La primera llum del far (far de Sant Sebastià, Palafrugell)

El refugi dels infants

El 4 de gener del 1873, els prínceps carlins Alfons Carles i Maria de les Neus van arribar al santuari de Finestres per tal d’entrevistar-se amb Francesc Savalls i fer-se càrrec de la capitania general del Principat

El matrimoni havia travessat la frontera el 30 de desembre des de Sant Llorenç de Cerdans i l’hostal de la Muga

Pròxim capítol: 89.El refugi dels infants (Santuari de Santa Maria de Finestres, Sant Aniol de Finestres)

La font de la inspiració

L’agost del 1893, el poeta Joan Maragall, que passava alguns estius a Sant Joan de les Abadesses, va composar-hi un dels seus poemes més coneguts després de topar-se amb una vaca cega a la font del Cubilar

L’indret, actualment en estat d’abandonament, es va identificar amb un monòlit commemoratiu el 1960

Pròxim capítol: 88. Un segrest tràgic (Cova d’en Massot, Albanyà)

L’escriptor oblidat

El 2 de novembre de 1910, diada dels Difunts, Raimon Casellas es va suïcidar a gairebé dos quilòmetres de l’estació de tren de Sant Joan de les Abadesses

L’escriptor i crític d’art va ser enterrat en un nínxol equivocat i la seva tomba va restar en l’oblit durant més de vuitanta anys, quan finalment es va poder identificar

Pròxim capítol: 87. L’escriptor oblidat (Antic traçat del tren, Sant Joan de les Abadesses)

Una festa a la veneciana

El 28 d’agost del 1886, la vila de Puigcerdà celebra la primera Festa de l’Estany, impulsada per la colònia d’estiuejants barcelonins i alguns prohoms locals aplegats a la societat La Recreativa

Més de 130 anys després, encara es mantenen bona part dels ingredients d’aquella primera convocatòria