Comunicació

Ciscu Lucchetti / És un dels actors de ‘La Riera' de TV3. Fa el paper de Mauri, el xef rondinaire i que amagava un vessant fosc: és pederasta

Tinc una néta d'aquesta edat i imaginar-me una cosa així em regira l'estómac

Ciscu Lucchetti interpreta en Mauri, el personatge revelació de La Riera. Recomana no perdre's el final de temporada de la telenovel·la de tarda de TV3, previst pel diumenge 18 de juliol: “Passaran coses molt fortes”, explica l'actor, un dels noms veterans de l'escena catalana.

¿Sabia el tomb que prendria el personatge d'en Mauri quan l'hi van proposar? Com es va preparar com a actor?

Sí, ho sabia des del començament. Vaig estar parlant-ne molt amb el director, l'Esteve Rovira, i amb el cap de guionistes de la sèrie, en David Plana, que s'havien assessorat molt sobre el tema. No volíem ficar la pota i fer apologia d'un tema tan delicat com aquest. Però també volíem tractar-lo amb rigor; no fer-ne una caricatura. Vaig estar parlant molt amb ells per entendre com funcionen els pederastes i pedòfils: com es justifiquen, com s'expliquen i què senten.

En els fòrums d'internet, no s'acabaven de creure el gir del personatge. S'esperava aquesta reacció de l'audiència?

Ja me l'esperava. És que és un gir molt bèstia, per al personatge. Fins ara havíem mostrat la imatge d'home una mica brusc en les formes, cridaner, rondinaire, però en el fons una bona persona; que es preocupa dels companys i totes aquestes coses. I, de cop i volta, descobrir-li aquesta faceta , doncs és molt fort. I jo ja sabia –bé i la resta de la gent de l'equip que ho sabia– que l'audiència es quedaria estupefacta.

¿Cap altre actor de la sèrie sabia res del gir del personatge d'en Mauri?

No, cap altre. Sobretot per no avançar coses que no se sabien. Si saps alguna cosa, com a actor se't pot escapar en la interpretació i això no ens interessava en absolut.

Com a actor, en enfrontar-se a un personatge com en Mauri, quina sensacions té?

Per una banda, és un repte, i com a actor és molt interessant fer un personatge tan complex com aquest. I personalment t'ho passes malament. Quan havia de fer seqüències amb la nena que fa de Berta, jo patia. Realment m'ho passo malament perquè tinc una néta d'aquesta edat i imaginar-me una cosa així em regira l'estómac. Però bé, és el personatge i ho has de fer: t'hi has de ficar al màxim, i fer-ho tan creïble com puguis.

És la primera vegada que TV3 tracta la pederàstia, en un serial, des d'un punt de vista que no és el de la víctima. ¿Una telenovel·la ha d'abordar problemàtiques socials que estan al carrer més enllà dels aspectes més romàntics?

Crec que sí que val la pena, i sobretot que ho faci una televisió pública; està bé que es vagin abordant aquestes qüestions encara que siguin temes forts, i fer-ho amb el màxim de rigor i al mateix temps d'una forma valenta. Si es fa seriosament, penso que és bo. En aquest sentit, com a actor també m'ho he plantejat; estic fent un servei a la societat d'alguna manera. Estàs mostrant una cara que a la vegada es vol ocultar o que la gent li fa tanta angúnia que no vol ni parlar-ne, però en canvi és absolutament present en la societat i en la vida. Estem tips de llegir casos de pederastes i no només aquests últims dels capellans. En el si de les famílies, en les persones més properes, també és dóna, i val la pena que una televisió pública ho tracti.

En aquesta qüestió és encara molt més important insinuar i no ensenyar, tenint en compte l'horari de sobretaula.

Sí, tampoc es tracta de fer una animalada. Mostrar-ho d'una manera que no sigui ofensiva.

A internet, però, hi ha molts comentaris en relació amb el fet que hi ha escenes de sexe massa explícites.

Crec que les escenes de sexe no són absolutament gratuïtes i que estan totalment justificades. I hi ha sexe i sexe. Hi ha coses que per mi no passa res; al contrari, dóna alegria (rialles).

¿L'atractiu de la sèrie són els seus personatges, que no són
o blancs o negres, sinó contradictoris?

Per mi és el millor. I això és molt real. És molt difícil trobar una persona que sigui un malvat de veritat; les persones són més complexes i aquí hi ha la riquesa i la gràcia de la sèrie.

Provinent d'una nissaga d'actors

Ciscu Lucchetti (Barcelona, 1944) és germà del també actor Alfred Lucchetti i oncle de l'actriu Mònica Luchetti. Del seu extens currículum artístic a teatre i pel·lícules, destaca també la seva faceta com a guionista en les principals telenovel·les de TV3: Poble Nou, Nissaga de poder i Laberint d'ombres. A la televisió se l'ha pogut veure recentment a la minisèrie La Mari 2, Serrallonga i La Via Augusta. El seu últim projecte teatral és Fora de joc de Sergi Belbel, que farà temporada aquest juliol al Teatre Capítol de Barcelona. Divendres se'n va fer l'estrena a Elx.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

Has superat el límit de 5 articles gratuïts d'aquest mes.

Continua llegint-nos per només

1

Passi d'un dia

48

Subscripció anual

Ja ets subscriptor?

Inicia sessió

[X]