Visca el futbol en «pay-per-view»

El futbol no s'ha de veure mai sol. S'hauria d'anar sempre al bar; i, de tant en tant, al camp. No cal dir-ho, s'ha de saber triar el local: mai no s'ha d'anar a territoris hostils i mancats de sentit de l'humor, força escàs al visceral món de l'esport. I és clar que es pot veure amb la família! Però a casa l'entorn no et permet esbravar-te com en un establiment públic envoltat d'energúmens tant o més desinhibits que tu i amb la veu més ronca.

Entres i demanes una canya. La cervesa és la beguda del futbol. No ho són ni el vi, ni el cava, ni tan sols tota la gamma de refrescs i de refrescs amanits amb destil·lats. El xampany s'ha de reservar per a la litúrgia: celebrar la Champions, la lliga i la copa.

Els dies que fan pagar per veure el futbol a la tele, els bars són plens de gent i de convivència. S'alimenta la cohesió social, s'enderroca l'individualisme i la solitud. Què més volem!?

Vet aquí la importància social enorme que el govern estatal hagi autoritzat la TDT de pagament i, en conseqüència, que tots els operadors de televisió privats d'àmbit estatal puguin retransmetre el futbol en PPV.