JOSEP GUSÓ
PRESIDENT DEL GIRONA FC
«Amb treball i fe, l'ambició no té límits»
...I la pilota va entrar quan ben poca gent s'ho esperava. Dos ascensos consecutius que han canviat la vida del Girona. De l'amateurisme al professionalisme, de Sant Boi a la Romareda, de ser notícia puntual a sortir a la televisió amb regularitat.
–I tot això sense haver anat a Roma a veure el Papa!
–[Riu] «No. Els èxits han estat més producte del treball terrenal que no pas de l'ajuda divina. I per damunt de tot dels resultats, que en el futbol és el que acaba dictant sentència.»
–Per Fires, el Girona va fer el pregó. Ahir, el club va rebre el premi al gironí de l'any. Ho continuem vinculant amb la piloteta?
–«Per força. Si no haguéssim guanyat el Ceuta, l'equip no seria a segona A, ni col·leccionaria aquestes distincions, ni hauria fet un salt tan important des del punt de vista mediàtic. Només has de veure els mitjans que hi ha aquesta temporada en cada entrenament i els que hi havia l'any passat.»
–Fins i tot s'atreveixen a demanar ser seu del mundial. No piquen massa alt?
–«Amb treball i fe, l'ambició no té límits. L'ascens ens va apujar molt el grau d'exigència, però la capacitat d'anar per feina i d'intentar millorar cada dia l'hem tingut sempre. Que Girona pugui aspirar a tenir partits d'un mundial és una oportunitat per al club, per a la ciutat i per a les comarques. És una font d'ingressos impressionant, l'ocasió de posar Girona en el mapa mundial. Sud-àfrica no té tradició futbolística i n'organitza un, de mundial.»
–Utilitzant el seu discurs i posats a demanar, per quan l'ascens a primera divisió?
–«El desig hi és. I somiar no costa res, però el pas previ a intentar fer aquest salt és consolidar l'equip a segona A.»
–Prou que els va costar arribar-hi.
–«Cinquanta anys. Són molts. El dia de l'ascens, des del punt de vista personal, va ser el dia més feliç des que sóc president. I, pel que vaig veure, el de molts aficionats. Veure el camp tan ple, veure'ls tan entregats amb l'equip, tan contents al final...»
–El punt d'inflexió en la història del club?
–«Sens dubte. Tots els ascensos són importants, però l'últim va ser per arribar a un estatus nou. Hem passat de 500 socis a més de 6.500. I que el Girona sigui a segona A també té molts avantatges per a Girona i comarques.»
–Qui dóna més a qui?
–«Ni estem fent cap cursa ni es tracta de posar les coses en una balança. És un benefici mutu que cal aprofitar tant com ens sigui possible.»
–Queda l'estadi. Perdó, el camp de futbol, que és com a vostè li agrada dir?
–«Avui no és digne de segona A, però ho pot ser. Cal un projecte seriós i en el qual es cregui. I anar-lo remodelant per fases i en funció de les disponibilitats econòmiques. I que sigui per sempre.»
Notícies relacionades
Escriure un comentari
Identificar-me.
Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar.
Vull ser usuari verificat.
Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.