JOSEP MULET

DIRECTOR DE KARAKIA

«Asseure's a taula amb gent tan diversa ha estat un luxe»

Set temporades en antena, 96 programes, més de 350 famílies retratades i més de 700 receptes cuinades.

–Quan va començar Karakia, s'imaginava que arribaria tan lluny?
–«No, però estem molt contents ja que el programa s'ha fet servir fins i tot en escoles i universitats com a eina pedagògica. Això ens ha agradat molt, perquè quan va néixer els mitjans transmetien una imatge de la immigració només lligada a problemes, mentre que nosaltres volíem mostrar que les altres cultures ens poden ensenyar moltes coses i en podem aprendre molt. I estem contents que el premi vingui de gent de la professió, encara que siguin estudiants.»
–Però ha hagut d'explicar una vegada i una altra que no es tracta d'un programa de cuina.
–«És un programa sobre la diversitat i la cuina només és l'esquer per crear empatia, tolerància, solidaritat... per ajudar a acceptar i assimilar els altres. Era necessari explicar la realitat d'altres cultures a Catalunya.»
–I tenia clar que això havia de ser al voltant del menjar?
–«És que a la taula és molt fàcil parlar. La cuina permet mostrar elements atractius, i amb uns altres elements no sé si el programa hauria tingut el mateix ganxo.»
–Els protagonistes de les històries havien de respondre a un perfil concret?
–«És veritat que algú ens ha comentat: ‘Quines cuines que tenen!', però no buscàvem un perfil predeterminat. I si el nivell mitjà de les persones retratades s'ha acostat al nostre, això ha ajudat que la mirada amable que buscàvem transmetre hagi estat més sòlida. Si haguéssim remarcat la pobresa i la marginació, hauríem entrat en l'opinió, i això ja ho fan altres programes. No hem parlat de problemes com ara el racisme perquè el que volíem era crear empatia. I si hem de fer cas dels comentaris dels espectadors, ens han reconegut aquesta mirada amable.»
–Han tingut problemes per retratar alguna comunitat?
–«A mi m'agrada més parlar d'històries de persones que de retrat d'una comunitat, ja que això és molt agosarat quan mostràvem només dues o tres famílies. La veritat és que hem tingut molta sort amb la gent que hem trobat i que ens ha obert les portes de casa.»
–Sorprenia veure la naturalitat dels convidats davant les càmeres. Com ho aconseguien?
–«No érem invasius. Demanàvem espontaneïtat i que tot fos natural, i no modificàvem mai l'escenari. Els primers que hem après molt hem estat els mateixos del programa. Asseure's a taula amb gent tan diversa és un luxe.»
Karakia tornarà a la pantalla?
–«No ho sé. Hem tancat un cicle, però és veritat que s'està estudiant quina continuïtat podria tenir, però ja amb un altre plantejament.»


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.