Comunicació

cultura

Prescripció serièfila

Un llibre sobre medicina i sèries de la Fundació Antoni Esteve divulga realitats com ara la bipolaritat i el trastorn d'Asperger aprofitant la popularitat de la ficció

“No és lupus.” És una de les frases que es repetia molt sovint a l'hora de fer la diagnosi en la sèrie House (2004-2012). “La referència al lupus devia generar moltes entrades a la Viquipèdia d'espectadors que desconeixien el que era”, recorda el crític de sèries Toni de la Torre. Amb aquesta mateixa intenció, la de fer servir les sèries com a porta d'entrada a la descoberta però sobretot la de difondre al gran públic qüestions mèdiques que són presents en ficcions no incloses específicament en el gènere de drama mèdic, s'ha editat el llibre La medicina en las series de televisión, dels quaderns de la Fundació Antoni Esteve.

El llibre, que es pot descarregar de manera totalment gratuïta al web Esteve.org/cuaderno-medicina-en-series té com a objectiu divulgar realitats poc conegudes com per exemple la bipolaritat (Homeland) i el trastorn d'Asperger (The Big Bang Theory). Escrit per professionals de la medicina experts en el camp, Toni de la Torre n'ha fet la coordinació i signa també la introducció, en què desglossa la relació històrica entre medicina i sèries. “El drama mèdic és un gènere fundacional, que comença el 1963 amb General Hospital fins a The Knick (2014)”, relata.

El crític de sèries Toni de la Torre aclareix que el llibre no vol avaluar el retrat que fan les sèries de determinades malalties sinó donar-les a conèixer: “Mostrar aquesta realitat és interessant; ajuda a entendre millor no només el personatge, sinó que també entendràs millor qui tens davant.” A diferència de moure's pels tòpics, que s'atribueixen a les sèries, amb aquesta publicació de la Fundació Antoni Esteve “l'espectador entendrà aquestes realitats sense moure's amb els clixés: “Hem fet el recorregut contrari”, conclou.

La sida, poc tractada

Dels quinze assajos, en què han participat divuit autors, destaca l'article sobre la sida escrit pels actors Aina i Marc Clotet, amb l'assessorament del seu pare, l'especialista Bonaventura Clotet. “La sida no es tracta còmodament en les sèries. Sempre és el personatge, la quota, l'anècdota; és un tema molt poc tractat en profunditat en la ficció televisiva tenint la importància que té. I sempre entra en el territori del clixé, de l'estigma homosexual”, explica Toni de la Torre. Els Clotet analitzen tres sèries, casos comptats, que aborden el VIH: Angels in America (2003), una minisèrie produïda per la cadena HBO que explicava la difusió de la pandèmia en plena era Reagan i la més recent, The normal heart (2014) de l'HBO i que en format de telefilm descrivia els primers anys de desconcert entorn un virus desconegut. El text també destaca el telefilm de TV3 Positius (2007), protagonitzat per dues dones heterosexuals afectades per la malaltia.

El llibre l'obre un assaig de Lisa Sanders, metge i columnista de The New York Times que va inspirar la sèrie House. Sanders desglossa els mecanismes amb què treballen els guionistes, les regles narratives i l'assessorament que tenen. El llibre explora, però, la medicina present en sèries més enllà de l'entorn hospitalari. Patricia Robledo, del Laboratori de Neurofarmacologia de la Universitat Pompeu Fabra, per exemple, analitza l'addicció a les drogues, a partir d'una de les sèries de culte, Breaking bad. Joan R. Villalbí ho fa amb el tabaquisme, a propòsit de Mad Men, i Helena Boadas, amb la sexologia a Masters of sex; dues ficcions amb més pòsit que l'estètica vintage. Hi ha també la reflexió
sobre la por que com a
societat tenim a la pandèmia arran del text de Josep M. Comelles i Enrique Perdiguero Gil sobre els zombis de The walking dead. Un dels assajos més densos és la transformació de l'ésser humà arran del contacte amb el mal que Liana Vehil i Luis Lalucat descriuen tot prenent el camí que fa Rust a True detective.

Trastorn d'Asperger
És dels més repetits en les sèries perquè els seus trets “ajuden a fer personatges diferents que com a espectadors ens agraden”, diu De la Torre mencionant ‘Sherlock' o ‘Mr. Robot'. L'assaig de Ramon Cererols analitza el cas de ‘The Big Bang Theory'
Soprano, al psicòleg
Hi ha la màfia però el punt de partida de l'aclamada sèrie ‘Los Soprano' és l'inici de la teràpia de Tony Soprano (James Gandolfini), deprimit, a la consulta de la doctora Melfi (Lorraine Bracco) . En l'assaig que escriu Oriol Estrada Rangil, es destaca com la ficció que millor ha retratat el psicoanàlisi modern pel seu enfocament
Bipolaritat
El text de Liana Vehil i Luis Lalucat aborda el trastorn bipolar que es diagnostica a la protagonista de ‘Homeland', l'agent de la CIA Carrie Mathison
Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

Publicat a

l’illa de robinson
d’el punt avui televisió

La campanya del cap de setmana a ‘L’illa de Robinson’ d’avui dilluns

Pilarín Bayés i Rosa Peñafiel seràn les entrevistades del dia

David Minoves, Montse Castellà, Joan Solé i Jordi Grau a la taula vermella

 

En Temps Real, 17 de desembre

BARCELONA
 
Societat

El marcador de La Marató de TV3 i Catalunya Ràdio s'enfila fins als 5 milions d’euros

Barcelona
 
sèries
GEMMA BUSQUETS

La veritat és i serà X

 
el zàping
GEMMA BUSQUETS

‘Dark’, el misteri que ve d’Alemanya

 

En Temps Real, 16 de desembre

BARCELONA
 

En Temps Real, 15 de desembre

BARCELONA
 
EL PUNT AVUI TV
DIVENDRES DE XERRADES EN ANGLÈS

Street Art a ’The English Hour’

 
mitjans de comunicació
premi

Eva Vàzquez rep el Bonmatí per un article sobre Masó

girona