TV3 fa molts anys que elabora el mateix programa. Vint anys, de fet. I no és cap retret, al contrari, és ser fidel a una manera de fer. La cadena catalana va estrenar el 12 de gener del 1994 Ciutadans, un programa que va significar l'embrió d'un departament a TV3, únic a les teles de l'Estat creat el 1999, i que sota l'etiqueta de Nous Formats, presenta una manera d'explicar la realitat més pròxima, l'entorn més íntim, les vivències, els problemes i les alegries. No només a una manera de narrar, sinó que l'espectador s'ha acostumat també a una manera d'escoltar. S'ha d'entendre la innovació que va representar Ciutadans en el context televisiu de mitjan anys noranta, amb l'auge dels programes de testimonis, en el qual l'espectador, protagonista del plató, perdia la vergonya. Era el boom d'El programa de Ana (1994-1996), presentat per Ana García Lozano, que es va emetre a TVE i Tele 5. Amb l'enfoc d'aquests espais, però, el teleespectador es va malacostumar al fet que, si una persona s'asseia en un sofà i explicava el que li passava, era un acte d'exposició sentimental gairebé indecent.

El 1991, Francesc Escribano i Joan Úbeda eren dos reporters de 30 minuts, quan van presentar al que en aquell moment era director de TV3, Jaume Ferrús (1989-1995), el projecte per fer una sèrie documental anomenada Ciutadans. A Ferrús li va agradar la idea però va voler que Escribano i Úbeda continuessin a 30 minuts un any més. No va ser fins al 1994 que es va estrenar Ciutadans i va ser un impacte televisiu, “la sensació d'una gran novetat”, tal com recorda un dels pares de la criatura, Escribano. L'èxit de Ciutadans va ser, entre altres factors, i segons el mateix Escribano, que “prestigiava l'experiència de la gent anònima, a la qual la tele no solia donar l'horari de màxima audiència”. “Moltes vegades tens la sensació que a la televisió la gent parla, però tu no l'escoltes i, en canvi, ‘Ciutadans' era un format pensat per escoltar la gent”, remarca. L'equip de Ciutadans era molt reduït –Escribano recorda que, juntament amb Anna Lasaga, van fer 500 entrevistes en un any– i el programa va instaurar rutines televisives més artesanals que de fàbrica: “Deixàvem molt de temps a la gent perquè s'expliqués, i després destil·làvem el millor del pensament de la gent anònima; era un procés molt depurat.” Sobre el llegat del programa 20 anys després, Escribano és molt clar: “Hi va haver un episodi sobre els nens que va tenir molt d'èxit i encara ara quan veig Amb ulls de nen, hi veig aquell esperit.” Un altre exemple es va veure el setembre passat, en què TV3 va emetre Veus d'una generació, un documental de Joan Úbeda, l'altre cocreador del projecte, i Mediapro, el perfil dels testimonis del qual és hereu de Generació D.