Cultura

Literatura

Més que l’amant del filòsof

Roser Amills recupera la història de la directora de teatre letona i bolxevic convençuda Asja Lacis

Vinculada al món cultural del comunisme, va ser determinant en la vida i l’obra de Walter Benjamin

Quan es van conèixer a Capri, l’estiu del 1924, ella era directora de teatre proletari per a infants, una pensadora, bolxevic convençuda, vinculada al món cultural de la Revolució d’Octubre, i ell, un estudiant de filosofia. Asja Lacis (1891-1979) va influir enormement sobre Walter Benjamin (1892-1940), una admiració que el filòsof jueu alemany mort a Portbou va reconèixer en el seu diari, tot assenyalant que el va convertir en un “home nou”. Walter Benjamin li va escriure la següent dedicatòria en el llibre Carrer de direcció única: “Aquest és el carrer d’Asja Lacis, l’enginyera que l’ha obert en l’autor.” Ell estava casat amb Dora Pollack i ella havia viatjat a l’illa italiana amb el dramaturg austríac Bernhard Reich, la seva parella sentimental, i amb la seva filla Daga, malalta de pneumònia. Asja Lacis i Walter Benjamin, però, van començar una relació tempestuosa i intermitent.

Més enllà de la història d’amor, de l’etiqueta de ser l’amant del filòsof, Asja Lacis és un personatge determinant en la vida i el treball de Walter Benjamin. “Sovint, quan trobem una figura, sigui home o dona, pensem que les persones que estan al seu voltant són com satèl·lits”, explica l’escriptora mallorquina Roser Amills, que ha volgut reivindicar la importància capital que va tenir Asja Lacis, però també recuperar la seva història, compromesa amb els seus ideals, per què va estar tancada més de deu anys en un gulag rus, a què va sobreviure. A la novel·la Asja. Amor de dirección única ( Editorial Comanegra ), Roser Amills descobreix als lectors aquesta figura i ho fa prenent com a base tota la documentació de l’època i tenint present el context històric i quotidià. És en el terreny de les emocions, on ha de “jugar a endevinar”. També hi apareixen altres personatges notables que van influir i creuar-se en les seves vides. Així, la novel·la s’inicia a Berlín, el 1955, amb la visita que Asja Lacis fa al seu vell amic Bertolt Brecht, després de sortir del gulag on ha estat reclosa des del 1938 fins al 1948. Serà Bertolt Brecht qui li explicarà la mort, en estranyes circumstàncies a Portbou, de Walter Benjamin.

Roser Amills va fascinar-se pel personatge d’Asja Lacis quan, amb poc més de vint anys, va descobrir Walter Benjamin. Sempre havia volgut escriure una novel·la sobre l’assagista i filòsof. “En les lectures que feia, el nom d’Asja Lacis apareixia de forma despectiva, malparlant-la”, explica. Asja Lacis no agradava als amics de Walter Benjamin, que sempre la van menystenir intel·lectualment.Fa dos anys, Roser Amills va recuperar les notes de joventut i es va adonar que la veritable protagonista de la novel·la era Asja Lacis. “Me n’adono d’una manera molt nítida, perquè va tenir molt pes en la vida de Walter Benjamin, i no a la’inrevés –explica l’autora–. I no només perquè el posa en contacte amb el comunisme i amb les seves contradiccions, sinó perquè el fa adonar que no ha d’agradar al món acadèmic, sinó que ha d’escriure de manera que el pensament elevat s’entengui de forma divulgativa. Vol popularitzar el coneixement.”

Paral·lelisme actual

La influència d’Asja Lacis en la relació amb Walter Benjamin és comparable a la de Gal·la i Dalí? Per Roser Amills és indiscutible, si bé la diferència és que Asja Lacis no tenia cap ànsia de vanitat i aquest “excés” de modèstia real “fa que quedi tapada”. “No es va voler vindicar en cap moment”, rebla. En aquest sentit, hi ha molt pocs retrats d’Asja Lacis, un fet estrany tenint en compte que era una dona de teatre i havia fet cinema. Roser Amills destaca, a més, un paral·lelisme amb l’actualitat, a banda de l’efemèride de la Revolució Russa: “En relació a la gestació dels moviments totalitaris, de l’actitud dictatorial davant la pèrdua de drets, no ens volem creure que sigui veritat.” I conclou: “Hem de prendre partit i plantar cara.”

Revolució Russa
La novetat editorial de Comanegra s’emmarca en la celebració del centenari de la Revolució d’Octubre del 1917.


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.