El públic anava entrant a l'Auditori de Girona amb la seva entrada a la mà. Cadascú tenia una butaca assignada. Podria semblar un ambient massa formal per acollir Chambao un dissabte al vespre, amb els ritmes frescos i ètnics de l'últim àlbum, Nuevo Ciclo, que defuig d'etiquetes i del gènere flamenco chill – fusió de flamenc i música electrònica– que el mateix grup malagueny va portar als escenaris fa 15 anys. Nou cicle, nova etapa.

Influències de folklore d'arreu del món, que s'han de ballar i sentir a través dels porus de la pell, i que no hi entenen de números de seient, laterals o platees. Potser sí que podria semblar un ambient massa formal, però Lamari ja va deixar clar que no era amiga del protocol si aquest impedia gaudir al públic d'un bon concert. Per això, després de trencar el glaç amb Detalles i Dentro de mi pecho, la cantant va fer un primer intent perquè els asseguts a la graderia de dalt baixessin a les fileres que quedaven buides a platea. “Si se puede intervenir”, demanava la cantant a l'equip de l'Auditori, que es mostrava dubtós de trencar les normes.

Les ovacions d'aprovació van fer veure que Lamari s'havia posat el públic a la butxaca. De fet, quan va seguir amb Duende del Sur l'ambient ja era més distès i alguns atrevits es van posar drets per ballar. Un popurri d'essencials de Chambao, amb Los muchachos de mi barrio i Playas de Barbate, va conduir a una emoció in crescendo amb ritmes explosius del percussionista Juan Heredia. Roe por la escalera va generar furor i les 700 persones del públic es van alçar i, seduïts per les textures rítmiques del teclat, els vents, les guitarres i la percussió, el públic ja va quedar-se dret durant tot el concert.

El concert era tot un èxit, però Lamari tenia una cosa pendent. Mentre cantava Cómeme va baixar de l'escenari per enfilar-se a la graderia de dalt de tot. No es va poder resistir a trencar les normes i var fer baixar la gent a platea perquè estiguessin més a prop de l'escenari. Després d'això, l'adrenalina ja estava preparada per al clímax de Pokito a poko i Papeles mojados i rematar un final intens amb l'èxit de Ahí estás tú.