Més que secret, sembla un miracle! Només els darrers cinc anys han passat moltes coses. L’editorial va començar com un segell dedicat al llibre de gran format de divulgació en català, i a partir d’aquí es van desenvolupar les línies de narrativa i de no-ficció. El que ens ha fet aguantar ha estat que ens hem adaptat al mercat i als lectors, intentant buscar coses que en català no s’estaven fent, tant des del punt de vista del format com de continguts. Fa 25 anys el panorama era molt més desèrtic i la distància que manteníem amb els grans grups era més evident. Ara ha canviat molt, hi continua havent les grans editorials, més fortes perquè formen part de grups empresarials més grans, i després hi ha les editorials petites que han sortit els darrers anys. Nosaltres hem passat a ocupar la part intermèdia del sector. Tenim un múscul econòmic més fort que les petites i al mateix temps, per motivació i voluntat, tenim l’objectiu de ser una editorial independent i de ser més propera al lector que els grans grups.

Els lectors hem canviat molt perquè ara es llegeix més i d’autors ben diversos. Es tradueix molt més i, per tant, podem llegir des d’un autor francès fins a un de japonès; l’entrada d’internet també ha tingut un impacte important perquè per Google podem trobar fàcilment referències d’autors d’arreu; també tenim pel·lícules i sèries molt més accessibles que fa vint anys. El lector està més informat i estimulat, i per això busca coses diferents en el món de l’edició.

Nosaltres busquem autors bons i desconeguts per als lectors d’aquí. També volem treure a la llum episodis de la nostra història que no s’han explicat, estic pensant en la línia de divulgació històrica amb títols com Moros i catalans o Els jueus. Alguns lectors busquen llibres de ficció sobre realitats ben allunyades, i altres volen conèixer la pròpia.

En no-ficció, el 90% de llibres són encàrrec. Penso quines coses hi ha a l’ambient que poden interessar, i a partir d’aquí busco temes i autors que els puguin fer. En la ficció no hi ha encàrrec possible. Ara de ficció traduïm bastant més que no publiquem directament en català. Si publiquem vuit títols, només dos són en català, perquè costa més trobar bons autors.

Hem tret una col·lecció aniversari amb cinc títols: El sentit d’un final, del Julian Barnes; Tu i jo, de Niccolò Ammaniti; El franctirador, d’Albert Pijuan; Biografia del silenci, de Pablo d’Ors, i La vida al davant, de Romain Gary. A la tardor sortiran: Reparar els vius, de Maylis de Kerangal; Nivells de vida, de Julian Barnes; Allò que vaig estimar, de Siri Husdvedt; Elogi de l’ombra, de JunichiroTanizakiqui, i Ciutat de vidre, de Paul Auster.

L’administració és conjunta i això ens dona més múscul financer. A més, som editorials molt diferents i no ens trepitgem: Cossetània fa llibres relacionats amb la natura i la cuina, i nosaltres, d’història i ficció.

La gent que està publicant en català ho està fent molt bé. Em preocupa, però, que no hi hagi prou lectors per absorbir el volum d’oferta que estem creant. Per això, l’objectiu principal és ampliar la base lectora. Un altre tema és saber si d’aquí a vint anys les traduccions baixaran, perquè la gent cada cop té més bon nivell d’idiomes. Ja veurem com evoluciona... Un altre problema és que els espais de cultura als mitjans de comunicació s’estan perdent i, en canvi, es publica més i per destacar ho tenim més complicat. Per sort, els llibreters cada cop tenen un paper més important i fan moltes activitats, clubs de lectura, etc.