‘Nadia’, la veu de les dones sense veu

Supervivència, la recerca de la identitat i esperança. Aquests són els tres pilars en què se sustenta Nadia, una peça de teatre documental sobre l’experiència vital de Nadia Ghulam, una dona afganesa marcada per un passat traumàtic, quan de ben petita es va fer passar pel seu germà víctima de la guerra civil i la barbàrie dels talibans, fins que deu anys després va poder fugir a Barcelona i recuperar la seva identitat femenina.

Compromesa i amb la responsabilitat manifesta de “continuar donant veu als milions de dones anònimes que, per desgràcia, no tenen veu, i ni de bon tros els paguen per fer-ho”, l’autora d’El secret del meu turbant, (Premi Bertrana 2010) torna al terreny de l’autobiografia, en aquest cas narrada a través de les arts escèniques en un muntatge que porta a terme la companyia La Conquesta del Pol Sud. La vida de Ghulam és la matèria primera de Nadia, “documental escènic” al qual han donat una forma poètica i alhora rigorosa Fernández Giua i l’escenògraf i videoartista Eugenio Szwarcer, que també comparteixen escenari.

Monòlegs, imatges i vídeos teixeixen aquest relat punyent que, en paraules de la protagonista, esdevé “un viatge de poc més d’una hora a una realitat que la majoria desconeix”. Una obra de teatre que “és més d’esperança que no pas de dolor”, com explica. “Vivim de titulars i tot sovint els mitjans de comunicació es queden amb l’espectacularitat de la tragèdia de les guerres que cobreixen. El meu testimoni humanitza la història i sensibilitza els espectadors, que descobreixen que més enllà de tot, el que hi ha és persones amb els seus somnis i aspiracions”, remarca.

“És un miracle que segueixi viva. He après a viure amb el dolor i carregar-me els traumes a l’esquena, però tinc la responsabilitat i em sento amb l’obligació de continuar cada dia donant veu a dones com la meva mare, la meva cosina i tantes d’altres que no poden fer-ho”, subratlla Ghulam. L’obra es representa avui, a les 21 h, al Teatre de Salt .