Camuflatge femení
Rossy de Palma presenta a Les Bernardes la seva primera exposició pública, un treball fotogràfic en progrés en què la feminitat es presenta sense rostre
A Rossy de Palma (Palma, 1964) se li coneix la seva faceta artística lligada al cinema com a actriu i, en el camp de la moda, com a model. Dues facetes en les quals ha sabut explotar com poques el seu rostre tan particular, qualificat tot sovint de “bellesa cubista”. Ara, a través de la casa de cultura de Les Bernardes de Salt, mostra el seu vessant artístic com a fotògrafa, en la primera exposició d’aquesta polifacètica artista mallorquina. Paradoxalment, les figures femenines que retrata apareixen velades, amb els rostres ocults. Un joc de màscares que, com apuntava Lévi-Strauss, “revelen tant com oculten”.
Musa dels avantguardistes del disseny i la moda que l’han immortalitzada al llarg de la seva carrera, Rossy de Palma presenta disset fotografies que, sota el títol CAMouFLAGES, s’inspiren en el món femení i reben una gran influència de l’africanisme antropològic, i “totèmic”, com ella mateixa hi afegeix. Formes escultòriques amb un rerefons orgànic i colorista que, com expliquen els comissaris Laura Cornejo i Robert Fàbregas, remet a “la pràctica de la invisibilitat”, de la qual van ser devots els surrealistes, i a un “joc mimètic” amb l’obra. “Sense el judici de la fisonomia i vestint la disfressa, la fotògrafa evoca i convoca un esperit femení que assumeix un valor simbòlic”, subratllen.
“Feliç” de poder mostrar “per fi ”el seu treball fotogràfic, l’artista explica que té el propòsit de continuar aquesta línia marcada en aquest work in progress desplaçant les figures femenines que retrata a ambients urbans. “L’accident i l’emoció” són indispensables en el procés de creació, com revela l’actriu, que va començar a practicar l’art fotogràfic a mitjan anys noranta, quan recorria els barris perifèrics de la ciutat de Nova York fent instantànies amb la seva Polaroid.
Una “al·lota Almodóvar”
Parlem d’aquells anys en què l’actriu estava al cim de la fama i la requerien a mig món, quan ja feia una dècada ben bona que va deixar de dir-se Rosa Elena García Echave per esdevenir la Rossy [la] de Palma, tal com la va batejar Pedro Almodóvar, a qui considera una de les seves “columnes” vitals.
A dia d’avui, coincidint amb el trentè aniversari de Mujeres al borde de un ataque de nervios, Rossy de Palma té encara molt presents aquells anys i no té cap problema que encara ara la considerin una “al·lota Almodóvar” –“o una dona, perquè ja fa temps que he deixat de ser una chica”–. No amaga que va patir alguna “baixada als inferns”, però assegura que continua sent aquella persona “ingènua, inquieta i ansiosa, encara que més madura”. Confessa que se sent afortunada i que cada dia agraeix viure el present. Sobre el fet d’exercir com a artista, destaca que li encanta pel seu poder terapèutic: “Em permet evadir-me de la realitat tan hardcore que hi ha a fora”, remarca.
CAMouFLAGES-Autorretratos sin rostro es pot visitar fins al 31 de maig a Les Bernardes, on també s’exposen obres d’Albert Madaula, Marta Sureda i Remedios Varo.
