Docs d’accent català
El festival de documentals de Barcelona obre i tanca enguany amb produccions del país i programa documentals de temes com ara el gihadisme i Treblinka
Obrir i tancar el Docs és mèrit de “la qualitat de les produccions catalanes”, diu Joan Gonzàlez
“La resposta del públic va ser bona l’any passat i hem decidit mantenir les dues setmanes”
“És una paradoxa –comenta Joan Gonzàlez, el director del Docs Barcelona Festival–. Vivim un moment excepcional en termes de país, i mentre la producció catalana de documental està patint molt, el festival obre i tanca per primera vegada en la història amb pel·lícules catalanes.” Petitet, de Carles Bosch, inaugurarà demà la 21a edició del festival de cinema documental, mentre que Sinfonía, una producció de Mediapro, el clausurarà el 27 de maig. Un fet que, segons Joan Gonzàlez, “ha estat guanyat per la qualitat de les produccions catalanes” i, alhora, “és una mostra de suport del festival cap a la producció catalana”.
El moment excepcional a què fa referència Joan Gonzàlez també queda recollit pel Docs, sempre atent a l’actualitat: dijous es projectaran els primers 25 minuts del documental de Netflix Dos Cataluñas, dirigit per Álvaro Longoria. Altres produccions catalanes com ara Eugenio, Shootball, Hayati i Time thieves, lladres del temps destaquen en un festival que també inclourà la cinta premiada a Sundance Of fathers and sons, i amb documentals com ara Silvana, Bobbi Jene i Over the limit, que posen l’accent en la fortalesa de les seves protagonistes.
Films de 31 països
En total, durant dotze dies es podran veure 41 documentals provinents de 31 països, des de Burkina Faso fins a Panamà, passant per multitud de països d’Europa, Àsia, Àfrica i Amèrica. Allargar el festival va ser una aposta de la 20a edició que es consolida: “La resposta del públic va ser molt bona, i hem decidit mantenir-nos en dues setmanes”, diu Joan Gonzàlez. Les projeccions es faran als cinemes Aribau Club i Aribau Multicines, i a les dues sales del CCCB (al Teatre i l’Auditori). La Llibreria Altaïr també serà l’escenari d’actes del festival, que arribarà a més a deu poblacions gràcies a un acord amb la Diputació de Barcelona. A més d’obrir demà amb una producció catalana, Petitet –vegeu article a la pàgina següent–, Docs es clausurarà amb Sinfonía, dirigida per Gilbert Arroyo i Andrés Locatelli. Segons Joan Gonzàlez, “explica la història d’un gran cantant d’òpera peruà, Juan Diego Flórez, que vol dedicar una part del seu temps, energia i diners a fer possible que, amb la música, nois i noies peruans de classes populars puguin tenir un futur millor”.
També hi ha un altre documental en part musical, Yo no me llamo Rubén Blades, que narra la història d’aquest músic. “En el fons –diu Joan Gonzàlez– és la pel·lícula que ell vol deixar com a llegat de qui ha estat: un mestre salsero, però també és doctor per Harvard, candidat a la presidència de Panamà i ministre de Turisme durant quatre anys... Un personatge polièdric que va ser el primer a introduir els continguts socials a les lletres de la salsa.”
Comèdies documentals
En el Docs d’aquest any destaca la presència d’algunes comèdies documentals, com ara l’argentina El espanto, ambientada en “un petit poble d’aquest país on tothom és capaç de guarir una malaltia, tothom és curandero de qualsevol malaltia excepte de l’espanto, que només pot curar una persona una mica especial, un jornaler que té una edat, amb els cabells una mica llargs...” “És una comèdia meravellosa amb reconeixement i premis internacionals que crec que serà un dels grans èxits del Docs”, diu el director del Docs.
Per canviar el món
Joan Gonzàlez també destaca algunes propostes de caràcter més polític. “Tots els documentals tenen la voluntat de canviar el món”, assegura, i enguany el Docs ha programat The Congo tribunal. “Normalment les pel·lícules documentals retraten allò que passa a la realitat, però aquesta pel·lícula el que fa és just l’invers: al Congo, on hi ha hagut grans matances, però els responsables no han estat jutjats, el director Milo Rau genera un judici civil sense valor jurídic, només moral, amb un jutge de la Cort Internacional de Justícia, víctimes, presumptes culpables...”
En aquesta mateixa línia, Of father and sons (de pare i fills) és “una pel·lícula premiada a Sundance, el director de la qual, Talal Derki, vindrà a fer una classe magistral”. “Simplement retrata el procés d’adoctrinament d’un pare gihadista perquè els seus fills siguin futurs gihadistes. És molt dura, no tant perquè inclogui imatges que provoquen rebuig, sinó perquè veus com la transmissió familiar pot convertir persones en fanàtics.”
Un altre documental destacat de la programació d’aquest any és Treblinka, sobre aquest camp d’extermini, “que no inclou ni una sola imatge d’arxiu, del qual sentirem parlar”, explica Joan Gonzàlez.Docs tornarà a potenciar el seu vessant d’“ajudar que neixin noves pel·lícules a través del finançament”, esdevenint així “una capital internacional en el camp de fer possible que es facin nous documentals al món”.Pel que fa al creixement al territori, el festival arribarà a deu poblacions gràcies a l’acord amb la Diputació de Barcelona. Tres pel·lícules de la selecció d’enguany, El espanto, Time thieves, lladres del temps i Wonderful losers, a different world, viatjaran als municipis de Badalona, Berga, Castellar del Vallès, Gavà, Granollers, la Garriga, Mataró, Manresa, Sant Andreu de la Barca i Vilafranca del Penedès.
