Coincidint pràcticament amb les eleccions generals a Ucraïna, guanyades àmpliament per l’humorista Volodímir Zelenski, s’estrena entre nosaltres la darrera pel·lícula de Sergei Loznitsa, cineasta bielorús que, després del Maidan antirús i proeuropeu del 2014, s’ha concentrat a combatre Rússia i els anomenats separatistes pro-russos que, a part de la península de Crimea, ocupen part del territori en guerra del Donbass, que comprèn les províncies de Donetsk i Lugansk. Des d’aquesta posició, Loznitsa (un reconegut documentalista que va decantar-se primerament cap a la ficció per abordar el passat de la zona amb una visió desesperadament nihilista) aporta amb Donbass una radiografia en clau grotesca i 13 episodis encadenats del que anomena els territoris ocupats (per l’exèrcit rus i els seus sequaços) de la Ucraïna oriental: un niu de barbàrie, brutalitat, criminalització de l’enemic, corrupció, usurpació i represàlies. Això enmig d’una guerra que, enfrontant el govern d’Ucraïna i les anomenades repúbliques populars de Donetsk i Lugansk, ha bombardejat pobles, ha desplaçat centenars de milers de persones, ha destruït subministraments d’aigua i llum i, a través dels llocs de control, impedeix la circulació de medicaments i aliments.

La posició, doncs, de Loznitsa és clara: tot és culpa de la Rússia de Putin. És possible. Però, fins i tot acceptant que el grotesc és el seu estil, per la seva part també hi ha una deshumanització i criminalització de l’enemic, de manera que, a més del fet que no sé si contribueix a conèixer aquesta terrible realitat, no deixa espai per pensar-la. En tot cas, un film desolador. No podria ser d’una altra manera.