Cultura

Mirador

Somni col·lectivista

Albert Abril m’envia la seva última realització, Generació Kibbutz, que s’estrenarà pròximament al Canal 33. La gènesi del documental es basa en les dotzenes de joves catalans de mitjans del segle XX que van optar per anar a viure l’aventura del socialisme dels quibuts, en un Israel recentment constituït en estat. El nou estat jueu s’havia fundat el 1948 i va ser una esperança econòmica i ideològica alternativa, que va cridar l’atenció de col·lectius d’esquerra i llibertaris, que li van donar suport fins a les guerres arabo-israelianes dels seixanta i setanta. La finalitat dels quibuts era colonitzar i fer habitable la Terra Promesa i conrear-hi prou aliments (hortofructícoles, ramaderia, làctics, vinya..., així com fer una reforestació massiva) i construir-hi canals de reg amb aigua abundant per posar fi a la sequera ancestral d’uns terrenys erms, mai treballats, i que sovint eren inacabables pedregars. Cal destacar que la terra es va convertir en fèrtil després que els enginyers i els pagesos invertissin en investigació.

El documental ha estat rodat a Catalunya i Israel, i presenta, a més dels kibbutzim catalans entrevistats (Oriol Pi de Cabanyes, Roser Lluch, Carme Soler, Josep París, Miquel Sellarés, Alícia Fingerhut, Isaac Levy, Jaume Barberà, Imma Puig Antich, Eulàlia Sariola, Laura Manaut i Josep Renyé), una entrevista amb Aya Sagi, directora del Kibbutz Volunteers Program Center, el programa oficial per a l’acolliment de voluntaris que encara segueixen arribant d’arreu del món a Israel per col·laborar amb els quibuts d’avui. També s’hi entrevisten experts en el tema, com Vicenç Villatoro (“el kibbutz va aportar moltes coses a Israel, les pràctiques i les simbòliques”), Xavier Torrens i Joan B. Culla, que fan una valoració de la importància del model. Villatoro insisteix en la transversalitat ideològica per crear una societat nova, cosa que podríem aprendre aquí. Culla accentua que el model és molt anterior a l’Estat d’Israel perquè el primer es va fundar el 1909. Homes i dones de vida dura començaven des de zero una vida nova “forts i suats, embriacs dels seus ideals, amb la motxilla carregada de traumes, que de nit llegien Hegel i Proudhon i de dia portaven un tractor”, com els descriu el novel·lista Amos Oz. L’experiència s’inspirava en la idea del retorn a Israel d’Aaron David Gordon i en el sionisme comunista de Borojov i Sirkin, inspirat alhora en l’anarquisme llibertari de Tolstoi, que defensava que un poble no pot ser veritablement lliure si no pot autoabastir-se.

La primavera del 2016, un equip del documental dirigit per Abril es va desplaçar a Israel per tal de rodar, entre d’altres, imatges de l’aspecte actual del primer quibuts de la història, el de Degania, fundat el 1909 per un grup de dotze revolucionaris russos emigrats a Romania després del fracàs de la revolució del 1905. El model va ser considerat de gran interès per l’estrenat govern del Partit Laborista i va tenir tant èxit que avui dia encara n’hi ha uns 270 repartits per tot el país. Degania està situat a prop de Tiberíades, a tocar del mar de Galilea, al nord-est d’Israel.

Al reportatge s’hi poden veure interessants imatges documentals d’arxiu en cinema i fotografia, sobre la vida en les èpoques inicials, i s’hi explica què és exactament un quibuts i quina és la seva història. La il·lustradora Eulàlia Sariola recorda que quan van passar cinc mesos, el 1963, li van regalar el Manifest Comunista.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.