Cultura

El circ intel·ligent

Baró d'Evel Cirk Cie combina entreteniment amb poesia

Fa un parell d'anys, al maig del 2007, Blai Mateu ja va sorprendre, a Girona, quan va portar a Olot i al Teatre Municipal de Girona l'esplèndid espectacle Ï, en què a través de tècniques circenses feia una reflexió commovedora sobre el patiment i l'angoixa dels exiliats, en aquest cas dels 500.000 que van travessar la frontera francesa l'any 1939, fugint de les tropes franquistes. Vam ser pocs els privilegiats que vam poder gaudir d'un espectacle que cal reivindicar i que el seu creador i intèrpret, el mateix Mateu, voldria reviure. Aleshores, aquest pallasso català exiliat a França, obligat per la desestructuració del sector al nostre país, de la qual en els darrers temps les administracions ja n'han començat a prendre una mica de consciència, va semblar que explorava nous camins. A Le sort du dedans, l'espectacle que presenta aquesta setmana en una vela instal·lada a la Copa, en el marc de Temporada Alta, i que es podrà veure al juny a Olot, la tendència reformista continua. L'acròbata i cantant Camille Decourtye, el clown i acròbata Blai Mateu i el músic Thibaud Soulas, amb el cavall hispanoàrab d'origen extremeny Bonito són els protagonistes d'aquesta peça, que Mateu defineix com «una cèl·lula amb cinc àtoms –el contrabaix de Soulas també compta– que creix sota la vela». Mateu explica que no inventen res, que tot ja ha estat descobert, però que intenten «anar fins a les fronteres dels llenguatges i empènyer», perquè és del parer que els llenguatges ja hi són, en el circ contemporani, però que «s'utilitzen en un únic sentit. Tot depèn de l'ús que en facis.» El pallasso català explica que el seu, però, no és un circ elitista, perquè «és accessible a tothom» i qualsevol hi podrà fer lectures a diferent nivell, depenent del seu bagatge vital i intel·lectual. Admet que els interessa més «el fons que la forma, perquè per transmetre cal entendre què estàs fent», tot i que la tècnica en l'execució és exquisida. Mateu voldria que el circ arribés a ser «un art noble», que tingués accés a les escenes nacionals i que a les escoles també es formés els alumnes en aquesta disciplina artística. Reconeix que a França la situació és millor que a Catalunya, on detecta, però, molt de potencial.

La vela, un somni complert

Després de muntar sis espectacles, la companyia ha complert un dels seus objectius, una mena de somni que tenien Mateu i Decourtye des que van sortir de l'escola de circ, que era disposar d'una vela pròpia i poder fer vida nòmada. Duen amb ells les seves famílies –Mateu i Decourtye tenen una nena de tres anys i mig, i Soulas té tres criatures– i, si s'estan més de 15 dies en un lloc, escolaritzen la mainada. La vela disposa d'una pista central, una grada circular per a 250 espectadors, que al seu torn són encerclats per una altra pista exterior a tocar de la lona, per on galopa el cavall Bonito.

Mateu i Decourtye, evidentment, han hagut d'acomodar les seves expectatives a la realitat, que el pallasso i acròbata català reconeix que és «molt diferent» a allò que havien imaginat, però es mostra satisfet de «voltar i conèixer gent i cultures diferents, i mirar de treure tot el suc a l'experiència. Mateu té una percepció del circ com a instrument iniciàtic per als espectadors que s'introdueixen en el teatre: «La idea és passar una bona estona tots junts, sent una mica més oberts; perquè d'això es tracta, d'obrir els porus sensitius. En aquest espectacle –Le sort du dedans–, parlem més al cor que a l'intel·lecte, a través d'un fil conductor que és la relació d'una parella.»



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
BIEL DURAN
ACTOR. ENXANETA DELS MINYONS QUE VAN FER EL PRIMER 2 DE 9 AMB FOLRE I MANILLES DE LA HISTÒRIA

“Vam plorar molt; érem conscients que havíem fet història”

Barcelona

Homenatge ciutadà

barcelona

La terrisseria romana d’Ermedàs

CORNELLÀ DEL TERRI
Pròxim capítol: 88. Un segrest tràgic (Cova d’en Massot, Albanyà)

L’escriptor oblidat

SANT JOAN DE LES ABADESSES

Justícia per a Sara Casasnovas

Girona
Mirador

Violència que no tenia adjectiu

Crítica
música

Vestigis d’una revolució

Crònica
el festival més petit de tots

Del més tou a l’opció del joc

Barcelona

Mireia Vilalta obre Mmm’agrada Girona

girona