Cultura

crítica de música

Passen els mites, queda la música

Quan el nord-americà Ry Cooder va orquestrar el Buenavista Social Club, l'objectiu era passejar pel món una sèrie de músics veteraníssims redescoberts per ell mateix i rescatats de l'ostracisme que molts havien patit en la seva pròpia illa. Músics que, durant un grapat d'anys, van donar proves de la seva genialitat, començant pel mític Compay Segundo, el pianista Rubén González i, a més distància d'edat, Ibrahim Ferrer. Desapareguts aquests astres, el perill d'una formació com aquesta és derivar en una franquícia descafeïnada de músics aferrats al crèdit de la glòria passada.

No és el cas, de moment. A Girona van fer ballar, literalment, l'auditori amb alguns il·lustres que resisteixen però, sobretot, amb uns recanvis imponents. Van ser un so compacte, espontani i alhora disciplinat, una percussió de rellotgeria, potent i trepidant tot i el posat dels tres impertèrrits executors; dits portentosos al piano, vocalistes solvents i la dosi justa de mitologia cubana en una secció veterana de vent simpatiquíssima. Ah! I un llaütista, Barbarito Torres, per al qual no passen els anys.

Les llegendes de la música cubana van morint. La música, queda.

Músics: Guajiro Mirabal (trompeta); Manuel Galbán (guitarra); Aguaje Ramos (trombó, direcció);Barbarito Torres (llaüt); La Noche (bongos); Pedro Gutiérrez (contrabaix); Idaina Valdés (veu); Rolando Luna (piano); Filiberto Sánchez (timbals); Ángel Terry (congues); Carlos Calunga (veu); Luís Alemany (trompeta); Raúl Nacianceno (clarinet, flauta i saxo) Dia i lloc: Auditori de Girona, 27 de novembre


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

La 33a edició del Festival de Peralada homenatjarà Montserrat Caballé amb un recital íntim de Sondra Radvanovsky

Barcelona
Crònica
Lletres

Rap i poesia clàssica

Barcelona
ALBERTO SIMONE
PSICÒLEG

“Es pot mesurar amb cronòmetre l’experiència negativa”

barcelona

Atracament perfecte

Barcelona

Un tapís de doble cara

barcelona
Crítica
Cinema

Quan matança s’escriu amb ‘Ç’

Ja és el temps de la matança

Girona
Drama / REligió

Rere una nova pista del Sant Greal

Crítica
cinema

Autoretrat complaent i refinat