Discreta participació de públic a l'homenatge de Pérez Contel
Quatre catedràtics glosaren l'obra i la figura humana de l'escultor així com la seua influència sobre l'art actual
Dissabte 12 de desembre, va tindre lloc al Saló d'Actes de l'Ajuntament de Villar, una xarrada col·loqui al voltant de la figura de Rafael Pérez Contel, un artista de gran magnitud plàstica, i alçada humana, originari d'aquesta localitat de la comarca dels Serrans.
Aquest acte d'homenatge estava programat per la municipalitat villarenca amb motiu del centenari del seu naixement i en ell van intervenir a més de l'alcalde de la vila, diversos professors i artistes plàstics que desenvolupen el seu mestratge a la Universitat de València.
Així, Eduardo Gómez, alcalde de la vila, va destacar l'interés del poble en no caure en l'oblit d'aquest personatge i a més de tenir-li dedicada una avinguda, la municipalitat conserva una de les darreres peces escultòriques de l'artista.
Juan Angel Blasco, catedràtic d'Història de l'Art, anuncià la pròxima aparició d'un documental de l'artista villarenc gràcies a la participació del departament que gestiona el professor Molina. Destacà la forma i manera d'expressar-se de Pérez Contel i féu una comparació amb la forma amb que s'enganxen les cireres.
Sebastià Miralles, doctor en Belles Arts i professor titular de la Universitat Politècnica de València va saber destacar com Pérez Contel marcava la inèrcia mental, gràcies als anys gloriosos d'una Espanya que expressava les seues idees en llibertat en temps d ela II república.
Carlos Plasència, catedràtic de Belles Arts de la mateixa Universitat Politècnica, significà l'artista com al seu mestre i tutor i desgranà dues anècdotes viscudes en primera persona.
Finalment, el professor Rafael Calduch, catedràtic de Belles Arts i fill del poble manifestà que sempre havia tingut Pérez Contel com a pare, com a professor i com a amic, amb el qual va descobrir tot el que ara mateix esplica al seu alumnat.
El nét de Pérez Contel, present a la sala amb altres familiars, destacà com el seu avi va saber aglutinar molta gent perquè era un home gran amb un gran esperit.
La dreta absent i rancuniosa
E. CASTELLANOUna vegada més, la dreta ultramuntana villarenca, no va saber estar a l'alçada de les circumstàncies i brillà per la seua absència a la sala d'actes de l'ajuntament de la vila, en que es retia homenatge a un destacat fill del poble. Una vegada més, la rancúnia s'ha apoderat del sentiment d'aquesta militància, que és capaç de girar l'esquena a qualsevol persona que no tinga el seu mateix color polític. Una vegada més, aquesta dreta, fa olor a naftalina i és capaç de moure cel i terra perquè no lleven una font de la plaça pel fet que, aquesta, representa el triomf dels «nacionals» contra els «rojos» i ells saben que magnifica vencedors contra vençuts. No es tracta de posicions estètiques. Aquesta dreta sap el que fa i manté els seus valors ancorats en la rancúnia, des del fons del cor.
