Cultura

La Barcelona més diversa

Ventura Pons s’inspira en els seus veïns en la comèdia coral ‘Sabates grosses’

Ventura Pons és el més prolífic dels cineastes catalans, amb 27 llargmetratges estrenats, i als 72 anys treballa a tota màquina: té dues pel·lícules en producció i demà passat estrena la comèdia coral Sabates grosses. Joan Pera, l’actriu escocesa Minnie Marx, Pedro Ruiz, Vicky Peña, Amparo Moreno, Pilar Martínez, Roser Vilajosana i Mingo Ràfols són alguns dels seus protagonistes. “Hi ha poques coses inventades”, diu el cineasta sobre aquest film coral, amb molts personatges i històries que tenen l’epicentre en un edifici de l’Eixample barceloní, a Casp amb Bailèn. “Jo he viscut en aquesta casa 21 o 22 anys –explica el director en una entrevista a El Punt Avui–. El fatxa que interpreta Joan Pera era el meu veí; el diputat nacionalista d’esquerres vivia a sota; també hi vivien dos agents del Cesid, als quals de seguida vaig veure el llautó per com anaven vestits (soc del món de l’espectacle); hi havia una Caixa Laietana amb les protestes per l’escàndol per les preferents del Maresme...” Hi apareix una Barcelona molt diversa, com la que sovint apareix en el seu cinema. “En el fons, he aprofitat per parlar de la multiculturalitat de Barcelona i de Catalunya”, diu.

Fatxes i ‘indepes’

L’espectre polític és ampli. “Joan Pera representa el fatxa català, perquè hi ha de tot; també hi ha molts indepes, es veurà l’1 d’octubre, i ja s’ha vist, fa anys i anys que fem manifestacions. Fem les marxes aturats: la cadena humana, la V... Això vol dir que d’aquí no ens mourem, té una simbologia especial.”

Les dues porteres (Amparo Moreno i Pilar Martínez), altres personatges i la música remeten al País Valencià. “Jo era molt amic del Joan Monleón i de petit em van ensenyar a estimar València. El que passa és que amb l’anticatalanisme, el PSOE va regalar tot el País Valencià... Amb el PP hem tingut 25 anys de dictadura, però no he deixat d’estimar el País Valencià. La batalla important que tenim ara és recuperar la València valenciana.”

Després del drama El virus de la por i el documental Cola, Colita, Colassa, Ventura Pons va recuperar el fil de la comèdia amb Oh, quina joia!, i hi torna amb Sabates grosses. “He fet tots els gèneres, drames, comèdies, històriques, documentals... Bàsicament perquè si em repeteixo, m’avorreixo”, comenta. No creu que hi hagi cap fórmula secreta: “Amb la comèdia, has de fer riure, i amb el drama, has de fer plorar. Si fas una comèdia i ploren o fas un drama i riuen, no hi ha pel·lícula. És tan simple com això.”

Joan Pera recorda que, amb Ventura, es van conèixer fa molts anys. “Vaig començar fent teatre amb ell, a finals dels seixanta i als setanta.” Interpreta Mariano, un tipus de paper que no ha fet gaire, “retrògrad, antic, missaire...” “Sempre he estat més divertit i progre. De tota manera, deixo anar picades d’ullet a l’espectador.”Hem volgut preguntar a Ventura Pons, retratista incansable dels racons i els personatges de la ciutat, per l’atemptat de la Rambla. “Totes les coses tenen el seu costat bo i el seu costat dolent –va dir–. El dolent és la tragèdia, la sang que va quedar. Però hem demostrat que som un país amb una policia fantàstica i que som un país integrador. Em va emocionar molt el discurs de la germana dels assassins a Ripoll i l’abraçada de l’imam al pare del nen que va morir.”També li preguntem pel procés i l’imminent referèndum, un tema present a Sabates grosses. “Tinc 72 anys i mai m’hauria imaginat que el país s’aixecaria; quan un país es comença a moure, no hi ha qui el pari. Un 80% diu que vol votar i un 65% diu que votarà que sí. És molt! Ara ve l’11 de setembre. A veure com s’atreviran a dir que no! S’hi atreviran, però votarem!”

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

Brossa desbordat

El Macba revisa en una macroexposició amb 800 obres i molts documents la trajectòria del poeta, remarcant la seva transversalitat en els llenguatges artístics

barcelona
 

Una exposició al CaixaForum il·lumina l’Índia més fosca

Girona
 

Quan l’Ebre era un Déu

barcelona
 

El govern aprova la partida d’1,2 milions per a la Casa Pastors

Girona
 
Crítica
dansa

Un ‘Llac dels cignes’ correcte, didàctic, familiar

 

S’estrena el ball dels set pecats capitals petit

tarragona
 
catalunya central

Tornen els dijous de pel·lícules catalanes

 
Art

John Morrison inaugura a la Fundació Valvi

 
música

Una recreació del món dels Bertrana