Cultura

Fita: art entre Déu i els homes

Una mostra retrospectiva s’inaugura a la Casa de Cultura, amb obres tan importants com ara el ‘Crist jacent’

La Fundació Fita obre una altra exposició

Un vídeo mostra el trasllat del ‘Crist jacent’ des de la catedral

“Cada obra és una lluita amb els fantasmes, i quan ens sembla que ens sentim segurs és perquè estem aplicant coneixements passats més que no pas futurs.” Aquesta cita de Domènec Fita, datada el 27 de març del 1975, es pot llegir en una de les parets de l’exposició El buit sobre el ple, una de les mostres principals de la programació commemorativa del 90è aniversari de l’artista, Fita 90, que ahir al vespre es va inaugurar a la Casa de Cultura de la Diputació de Girona, després d’una conferència que l’abat de Montserrat, Josep Maria Soler, va oferir en el veí auditori Josep Irla. Va ser una inauguració multitudinària, clara mostra de la gran estima que els gironins senten per un dels seus artistes més importants i alhora més propers. També es va inaugurar una segona exposició dos pisos més amunt, a l’espai de la Fundació Fita, Geometrització per la ruptura. Amb aquestes dues mostres ja són cinc les exposicions que s’han posat en marxa a la ciutat dins dels actes de Fita 90, la programació comissariada per Kim Bover. Ja només falta per inaugurar Travessia. Un gest sobre textures i colors, que s’obrirà dimecres vinent a l’Auditori-Palau de Congressos de Girona, coincidint amb l’estrena d’una peça musical de Joaquim Rabaseda dedicada a Fita, que serà interpretada pel Cor de Cambra de la Diputació de Girona i un conjunt instrumental, dirigits per Ricard Oliver.

L’exposició El buit sobre el ple, comissariada per Kim Bover i l’equip de la Casa de Cultura, està plantejada com una mostra retrospectiva que “explica l’obra de Fita de manera transversal i permet al públic copsar la manera de fer de l’artista i el seu ús dels materials, així com la diversitat de temes tractats i els recursos i tècniques que ha anat abraçant al llarg de la seva dilatada carrera”, segons els seus promotors. En aquesta gran exposició destaquen obres com ara Ecce Homo (1959), una talla de fusta de dos metres i mig d’alçada, i el Crist jacent (1958) en alabastre, provinent de la catedral de Girona. El seu complex trasllat es pot veure en un vídeo a l’entrada de la mateixa sala. Però també s’hi poden veure obres de joventut, realitzades durant els seus estudis a Olot i Barcelona, i altres creacions de diferents èpoques que mostren l’evolució i la gran diversitat de la producció artística de Fita, fins arribar a l’abstracció de les seves creacions més recents. L’exposició es complementarà amb diverses activitats paral·leles, com ara una visita guiada i un taller familiar, el 30 de novembre.

La geometria en el seu procés creatiu

x.c. / j.s

A la Fundació Fita, situada al segon pis de la Casa de Cultura, es pot visitar l’exposició Geometrització per la ruptura, comissariada pel pintor Ignasi Esteve (Girona, 1963) amb l’objectiu d’explicar el sistema de treball de Fita. L’exposició mostra com l’artista utilitza la geometria i la proporció en moltes de les seves obres. A la foto es pot veure una Marededéu del 1962.

“Fita fa visible una realitat invisible i transcendent”

X. Castillón

“L’obra religiosa de Fita entronca amb la tradició iconogràfica cristiana, però alhora hi afegeix tota la seva creativitat personal. L’art per a la litúrgia ha trobat en Fita un autor d’una gran expressivitat”, va dir ahir l’abat de Montserrat, Josep Maria Soler, per tancar la seva conferència sobre L’art contemporani en la litúrgia després del Concili Vaticà II, que va servir com a preàmbul de la doble inauguració d’ahir i va omplir l’auditori Josep Irla de la Generalitat.

“L’Església no ha tingut mai com a propi un estil artístic”, va remarcar Soler durant la seva dissertació sobre l’evolució de l’art litúrgic des de les catacumbes fins al Renaixement i el Barroc, “quan l’art es va anar allunyant de la litúrgia” per centrar-se en l’home. “La reforma del Concili Vaticà II va voler tornar als orígens, i Pau VI va demanar explícitament als artistes que col·laboressin amb el nostre ministeri”, va recordar l’abat. Segons aquesta reforma, l’art per a la litúrgia “ha de tenir una dimensió teològica i espiritual i un fonament bíblic” i l’Església s’obre a l’art abstracte si “pot despertar emocions i sentiments per crear un ambient adequat per al culte”.

“Domènec Fita compleix el requisit fonamental de l’art per a la litúrgia, que és fer visible una realitat invisible i transcendent; així ho demostren obres com ara el Crist jacent, la qual mostra tot el sofriment de Jesucrist, que és també el de tota la humanitat”, va dir Soler.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.