Cultura

CRISTINA

MEMBRE FUNDADORA DE LA COLLA DE DIABLES PELUTS DE FOC DE CABRILS

“Ens faltava aquest punt de cultura popular més gamberra”

Va entrar a la colla dels diables fa quinze anys, quan des de l’Ajuntament es va impulsar una bèstia de foc, la Brolla, que els acompanya als correfocs i que torna a sortir per la festa major

Ja en feu quinze, i altre cop protagonistes de la festa.
Sí, aquest any compartim protagonisme amb les puntaires, que també estan d’aniversari. Esperem tenir una festa més lluïda que pels deu anys, quan vam estrenar el vestuari però la pluja ens va fer la guitza.
Serà un correfoc sonat?
Fa mesos que preparem l’espectacle, i esperem que agradi. És un acte en què hi participa molta gent que ens segueixen durant tot el recorregut. Des de fora hi ha molta gent mirant i els més valents hi participen posant-se sota el foc.
Fareu servir més pirotècnia?
Ens els han deixat gastar, i l’Ajuntament ens ha donat un plus pels quinze anys i es notarà amb el material que cremarem, amb un espectacle final que serà molt lluminós.
La festa major us arriba d’hora. Ja en teniu ganes?
Sí, es fan llargs els hiverns esperant tornar a sortir en els correfocs. A Cabrils tenim aquesta festa major, que seria la petita, i la que fem a l’agost coincidint amb la Mostra Gastronòmica. Nosaltres com a colla, però, vam néixer per Sant Jordi i ens vam presentar al maig.
I com va anar?
Va ser des de l’Ajuntament que es va impulsar la creació d’una bèstia de foc al poble. Nosaltres ja feia temps que estàvem fent un curs de diables, i el 2003 va néixer en Brolla al taller de creació Sarandaca de Granollers.
Un porc senglar identifica el poble?
El fet d’estar a tocar de la muntanya, on n’hi ha tants, ja ens va semblar que era prou motiu, i el nom de Brolla es va escollir pels arbustos que al Maresme creixen a les rieres.
El carregueu entre molts?
Pesa uns tretze quilos i el pot portar un de sol, perquè està molt ben calibrat. Es carrega a les espatlles i és de bon portar. Té uns pals als costats que posem perquè llanci foc per sortir de nit.
Vau arrencar gent jove. Us va costar?
Érem gent que vèiem diables a tot arreu i ens faltava aquest punt de la cultura popular més gamberra. Des de fa un parell d’anys ha entrat molt de jovent a la colla i tenim una nova generació que ens empeny. Estan motivats, i tens ganes d’ajudar i que s’engresquin perquè quan siguin majors d’edat continuïn endavant. Vam començar poquets i ara ja en som vint-i-tres.
Força gent per un poble petit.
A Cabrils sempre participem els mateixos, i només cal veure els que som a la comissió de festes. A la colla ara hi pots veure cares noves i això il·lusiona.
Sou uns diables que porteu faldilles. Com s’explica?
A l’inici anàvem amb pantalons i capa. Ens vam emmirallar en els diables d’Alella, que són com una segona branca dels de Vilassar de Dalt. Són molt bojos i ens creixien les dents mirant com jugaven fent volar les faldilles. Pels deu anys vam decidir canviar el vestuari, i els nois van ser els primers que s’hi van apuntar, a cremar amb faldilles.
Segur que aneu més còmodes i frescos.
Ajuda, però el que no portem a les cames ho tenim al damunt amb la capa. Ara portem un agafador per acompanyar els qui volen entrar dins el foc amb nosaltres.
Heu fet algun canvi pels quinze anys?
Tocaria restaurar els ullals i el morro d’en Brolla, que és la part més delicada, on els nens miren de penjar-se, i s’hauria de reforçar. Esperem que sigui aviat perquè també hi ha algun forat per on entren espurnes.
Teniu més porcs entre el bestiari popular.
Som els padrins de la bèstia d’Argentona, que és una porca molt bonica. Hi ha una trobada de bèsties de foc a Olost, on només hi anem porcs, i en som molts. Al barri del Clot també tenen un cap de porc senglar ferotge. La Brolla és molt més proper per als nanos, tot i que n’hi ha que es tiren un pas enrere.
Des de la federació de diables es reivindica la cultura del foc.
Sembla que el tema està més tranquil i no se’n parla tant. Unes restriccions que obligaven a portar el foc tan amunt que no tenia cap sentit. Es posaria en dubte moltes festes, com la Mascletada, on també hi ha pirotècnia, i altres festes populars més perilloses que no es qüestionen.
Nous reptes en la colla?
Seguir vius i que la gent s’engresqui, perquè el que agrada és el dia del correfoc, no les reunions prèvies. Ens agradaria tenir un ball propi de diables, però som una mica vergonyosos. Ens agradaria portar tabalers que fins ara venen amb les colles convidades. Sents els tabals i entres en el joc del foc, quan repiquen dins el local et fa posar la pell de gallina.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

Passola demana a Borràs que es posi “ràpid les piles” amb la taxa audiovisual

Barcelona
MARIA NUNES
FILÒLOGA I CATEDRÀTICA DE LLENGUA I LITERATURA CATALANES

“El llegat literari de Barcelona es pot equiparar a l’arquitectònic”

barcelona

I ara, Tintín en aranès

Barcelona

Culte enterrat a Tossa

Tossa de Mar
Mirador

Magatzems plens d’art

Historiador

Teatre sense un sostre

BARCELONA

Més llaços entre el món cultural i l’educatiu

Girona
L’APUNT

Un certamen per la igualtat de gènere

Fontanet exposa la seva obra lumínica