Cultura

La Fura més primitiva

El director Pera Tantiñá recupera ‘Manes’, una peça icònica del llenguatge ‘furero’ del 1996 amb un nou repartiment que recrea les situacions avui dia

Demà i dijous acullen públic en un assaig a la Nau Bóstik. Abans d’Eindhoven, anirà a l’Escala
El naixement, la mort, el sexe i el menjar, les quatre bases d’un espectacle experiencial

Pera Tantiñá retorna a l’arrel del llenguatge furero amb Manes, un treball del 1996 que ara ha decidit recuperar. El nou repartiment no ho fa com un revival (tot i que hi ha algunes peces com els ous que han recuperat els originals) sinó amb la voluntat de recrear-lo. Evidentment, l’interpreten altres cossos i en un altre temps. Ahir tot estava per fer; avui sembla que tot ho donem per descobert, amb una autosuficiència castradora. Manes (Grans Homes) un concepte d’Antonin Artaud i el seu teatre de la por, s’estrenarà al setembre a Eindhoven. Ara fa dies que assagen a la nau Bóstik, a la Sagrera. Des de la setmana passada hi entra públic per poder estudiar com controlar el públic en un espai on tot es barreja. Dimecres i dijous fan els dos darrers passis amb públic a partir de quarts de nou del vespre. Es poden aconseguir entrades (6 euros) a través d’ Eventbrite. Tantiñá calcula que caldrien entres 150 i 200 persones per sessió com a màxim, per la limitació de l’espai. Abans d’Eindhoven (de l’11 al 15 de setembre) arribarà, en clau de prèvia encara a la XI edició del festival Portalblau, de l’Escala (Alt Empordà), el 21 de juliol; i a Palma, el 26 i 27 d’agost.

Les imatges expressionistes, de contrallum, són d’una profunda contundència. Manes, sense personatges ni una trama concreta, presenta uns caràcters canviants que obliguen l’espectador a viure’l i reconstruir-lo a partir del seu jo més íntim. Tantiñá, un dels directors fundadors de La Fura dels Baus, no apel·la a la raó sinó a remoure l’estómac en unes accions viscerals.

El cos i la ferida. Aquests són els referents del llenguatge furero, que trasbalsaria la societat de mitjan dels anys setanta, en plena transició (ara ja veiem que no tan modèlica com imaginàvem). Les normatives de seguretat que imposa l’administració han anat en contra d’aquests espectacles en què l’“ésser humà és l’important”, sentencia Tantiñá.

Només hi ha quatre claus bàsiques per on transita Manes: el naixement, la mort, el sexe i el menjar. Els dos primers són fets irrenunciables de tot ésser viu. La sexualitat remet a la supervivència de l’espècie; i l’aliment, a la supervivència de l’individu.

La recuperació de Manes ve arran d’un projecte europeu anomenat Black box. En aquest plantejament europeu es volen reprendre unes obres icòniques en una sèrie de ciutats. La primera és Eindhoven, al setembre. Del Manes original en van fer 250 bolos, unes xifres difícilment imaginables avui dia, però que aspiren a fer créixer.

Veure Manes és poder accedir a imatges icòniques com el fetus del naixement dels macroespectacles o la importància dels pals de telèfon on es pengen els artistes. Són elements molt senzills, de ferro i fusta, que fugen de la tecnologia. Tot i que el llenguatge sigui conegut per alguns més adults, esdevé revolucionari i intens per als més joves, que capten amb intensitat la vulnerabilitat, en trobar-se immers enmig de l’escena, on roden de manera incontrolada uns ous gegants per terra i s’esquitxa amb aigua, pasta, cendra, fragments de pollastre cru... No tot és cridòria i desordre. Manes també té un instant preciós en què cada intèrpret s’acarona amb els espectadors que l’envolten somrient-li i volent connectar-hi per, tot seguit, girar-se-li l’esquena i ensenyar-li cadàvers, conseqüències de la mort. O quan estenen criatures abandonades, moribundes, al peus d’alguns espectadors en una imatge que glaça el cor.

Tantiñá recorda que, quan es va decidir aquesta acció es van fer una juguesca de quant trigaria algun espectador a xutar la criatura, com si fos una pilota. No s’ha produït mai. Els de la Fura admeten una certa sorpresa pel respecte dels espectadors a tots els elements que ha d’utilitzar La Fura dels Baus en els seus espectacles i que sempre està accessible. Només, en la tercera funció de Badajoz d’Accions (1984) els espectadors van rebentar el cotxe que ells malmetien a cada sessió, “però va ser perquè ja se sabia com acabava”, recorda Tantiñá.

Quatre dècades d’inconformisme

La fira dels Baus prepara la seva quarta dècada. Si als 25 anys (2004) emprenien el que semblava una segona joventut amb l’aventura del trencaglaç Naumon, de seguida es va veure que aquella aventura no era viable. La companyia de creació col·lectiva i assembleària ha anat derivant en bona part dels seus projectes. En aquesta darrera dècada i mitja, Carles Padrissa i Àlex Ollé han despuntat com a directors d’escena d’òpera. Ollé també amb algunes accions d’un teatre que juga amb una certa experimentació (Metamorfosis, 2005, Lliure) o Boris Godunov (Sala Gran, TNC, 2008) incorporant el públic com a ostatge en una representació tràgica, inspirada en fets reals. Padrissa ha provat d’estirar el teatre clàssic cap al cinema amb un Terra baixa (reload) que va interpretar un Joan Pera des de les pantalles), Biblioteca de Catalunya, 2011. Abans, també va provar una peça de molt petit format, Res, a l’Espai Brossa, 2009.

Jürgen Müller va dirigir el 2007, al Mercat de les Flors, Imperium, un nou espectacle de llenguatge inqüestionablement furero. Hi insistiria amb ADN, un recull d’escenes de diferents espectacles (Larsz, 2016). Pep Gatell també reproduiria aquest joc en una experiència sensorial (a Degustació de Titus Andrónicus, a l’Atrium de ¡Viladecans 2010).

M.U.R.S. ha estat l’únic treball, en els últims 15 anys (sense comptar els macroespectacles que no han deixat de muntar arreu del món), en què es va tornar a una direcció conjunta de La Fura dels Baus. Estrenat al castell de Montjuïc pel Grec 2014, intentaven traslladar l’amenaça al món virtual, mutant la por física amb la d’intromissió a la intimitat.

La Fura dels Baus va esclatar internacionalment arran de la seva intervenció en els espectacles dels Jocs Olímpics, el 1992 (de manera similar al cas de Comediants), retransmesos en directe per tot el món.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

Fira Mediterrània és el tercer millor gran festival de músiques del món, segons Transglobal World Music Chart

Barcelona

Crisi a la Miró

barcelona

A la selva de l’art

Girona

La revolució coreana

girona

Manuel Carrasco, a la 57a Porta Ferrada

sant feliu de guíxols

Veus de muntanya

Barcelona
Cultura

‘Les distàncies’ guanya el premi Sant Jordi de cinema

Barcelona

Teatre alliberador

vilanova i la geltrú

Art de bones paraules

enviat especial / Londres