Cultura

Sota l’ombra de Gala

El to conciliador va dominar la roda de premsa que el ministre de Cultura, José Guirao, i la consellera Laura Borràs van fer ahir davant d’un nombrós grup de periodistes, àvids de notícies, en una trobada del MNAC, en què el ministre va aprofitar per veure l’exposició Gala Salvador Dalí. Una habitació pròpia a Púbol –no se la perdin–. Les bones paraules i les afinitats –Borràs va recordar que tots dos procedeixen de la filologia– van evitar aspectes polèmics, tot i que els periodistes van insistir en la crisi pressupostària, el trasllat de les pintures del MNAC a Sixena o fins i tot l’escabrós punt de l’exhumació de les restes del general Franco del Valle de los Caídos. Davant la insistència de la premsa, el ministre va fer observacions gairebé filosòfiques sobre la bona voluntat de la gent de la cultura fins a “això avui no toca”, que podria ser la frase que va sintetitzar la trobada. Sí que van anunciar una cita ja no informal al setembre, en què ho tocarien tot. El “volem ser eficaços” del ministre Guirao esdevindrà la promesa que “aquesta reunió primera i les pròximes estic segur que serviran per resoldre les coses de forma realista”. El realisme contrastava amb el rerefons surrealista de les gairebé set dècades de la unió entre Gala i Dalí, una exposició enlluernadora sobre la musa daliniana, des dels seus records russos fins a tota la iconografia i personatges que van compartir la seva vida.

Cal admetre la bona voluntat de Guirao, però no sabem si l’eficiència. La dinàmica Borràs va afirmar: “Ell ha dit que ens posarem d’acord, i li agafo la paraula.” Parlaven d’un calendari i d’una llista de greuges que abastaran “els que són més complexos per temes pressupostaris o jurídics”.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
BIEL DURAN
ACTOR. ENXANETA DELS MINYONS QUE VAN FER EL PRIMER 2 DE 9 AMB FOLRE I MANILLES DE LA HISTÒRIA

“Vam plorar molt; érem conscients que havíem fet història”

Barcelona

Homenatge ciutadà

barcelona

La terrisseria romana d’Ermedàs

CORNELLÀ DEL TERRI
Pròxim capítol: 88. Un segrest tràgic (Cova d’en Massot, Albanyà)

L’escriptor oblidat

SANT JOAN DE LES ABADESSES

Justícia per a Sara Casasnovas

Girona
Mirador

Violència que no tenia adjectiu

Crítica
música

Vestigis d’una revolució

Crònica
el festival més petit de tots

Del més tou a l’opció del joc

Barcelona

Mireia Vilalta obre Mmm’agrada Girona

girona