Cultura

OLI BERG

ARTISTA UCRAÏNESA RESIDENT A BARCELONA

“He comprovat que l’art dona el millor que hi ha a les persones”

L’artista Oli Berg, nascuda a Kíev i de 35 anys, ha viscut per tot el món. A Barcelona diu que troba la tranquil·litat per pintar un univers que nega la realitat. El seu món és personal i íntim

Vostè té com a nom de pila Olga. Per què utilitza el nom artístic d’Oli Berg?
He triat aquest nom perquè em sembla que no al·ludeix a cap país ni nacionalitat específics. La raó és que jo no vull sentir-me de cap país, ni ara ni en el futur. La gent és igual arreu i les fronteres canvien cada dos-cents o tres-cents anys, per això crec que no paga la pena que hi hagi conflictes territorials.
Però vostè és ucraïnesa. Vol dir que el fet de provenir d’una zona de conflictes nacionals no provoca aquesta actitud?
Crec que la meva manera de pensar ve de petita. Vaig viure en molt països amb els meus pares: a França, a Alemanya... Vaig tornar a Ucraïna. Mai em vaig sentir d’enlloc. Ara visc a Catalunya. Jo no soc d’aquí, però a Barcelona em sento còmoda. I això és el que em val.
Però el conflicte la va fer fora.
Jo soc una persona activa en el sentit del treball, en el meu cas la feina artística, i quan no pots obrir el teu potencial en el teu treball, artístic o no, a causa d’un conflicte que no et permet desenvolupar el que sents, és l’hora de buscar un altre lloc. No és que a Catalunya ho tingui fàcil, el món de l’art es troba en un moment complicat, però aquí em puc despertar al matí i pensar que puc pintar un quadre. A Ucraïna em sentia tancada, amb manca d’informació, d’inspiració, i amb poques possibilitats de moure’m, de fer o no fer res, d’estar sola o no. I si no tens capacitat de triar, no pots crear.
Què és el que li interessa expressar amb la seva pintura?
Potser per la meva procedència sovint sembla que jo hauria d’expressar el que passa en el meu entorn. Com a artista, jo no soc així. Jo el que vull és donar forma al que tinc dintre meu. Sovint sento com si se m’exigís parlar de la realitat...
Potser perquè quan s’ha parlat més d’art és quan s’ha exposat una obra polèmica de marcat signe polític.
Jo no soc una artista que traslladi situacions polítiques al meu treball, no m’interessa. Per això a vegades em sento aïllada: si no fas una cosa provocativa, sembla que no comptes. Respon a la meva manera de ser, soc una persona a qui li agrada l’aïllament.
I això com es reflecteix en la seva obra, que sembla representar paisatges abstractes?
Sí, els meus quadres són com mons paral·lels infinits. Sí, són paisatges però sense persones. És el meu univers, en què em sento com si estigués en un altre món. És una mena de joc de nens, d’entrar en un món sense sons i que mai s’acaba.
I per què aquesta absència de persones?
Jo he sigut pintora des de petita i mai en els meus primers dibuixos sortia la figura humana. En vaig pintar, de figures, quan estudiava perquè formava part de l’aprenentatge, però no ha estat part del meu univers artístic. Torno a dir que personalment no necessito gaire la gent, potser per això no la faig entrar en els meus quadres.
A més d’un refugi, què és per a vostè l’art?
En un món complicat i dur, l’art t’ofereix un espai de tranquil·litat. Per a mi l’art treu el millor que té la persona. Penso que quan has vist una pel·lícula o has anat a veure una obra de teatre i l’endemà t’aixeques satisfet, amb ganes de fer coses, això és art, per això no estic d’acord amb l’art mirall que fa que es reflecteixin tots els teus problemes.
Creu que l’art està en crisi?
L’art ha canviat, no és com abans que només podies ser artista si tenies un gran nivell tècnic. Hi havia uns quants noms i prou. Ara, amb la digitalització, qualsevol pot crear. S’amplia molt el marge, tot s’ha fet més obert i es poden combinar antigues tècniques amb nous procediments. En aquest sentit, l’art s’ha expandit.
I en aquest panorama, les galeries d’art encara tenen sentit?
Igual que hi va haver una bombolla de les galeries físiques, també hi està havent una bombolla de galeries on line. Actualment la gent compra menjar o roba per internet, però, ara per ara, l’art és una experiència personal i viscuda. No sé si d’aquí a deu anys tot serà igual, però en aquest moment les galeries físiques crec que encara són necessàries. La gent vol veure i sentir l’obra en directe abans de comprar-la.
Viu de l’art?
Treballo en temes relacionats amb la moda. A Ucraïna escrivia sobre moda a la revista Time Out. M’agrada molt aquest món perquè també permet jugar amb la bellesa. Crec que l’art i la moda estan molt relacionats.
Quins plans té?
Jo no tinc plans, tinc fantasies. Vull treballar amb altres formats, no limitar-me només a la pintura. Ara mateix estic treballant en aquesta direcció. Vull treballar el món tridimensional, continuar endavant.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.