Cultura

Crítica

teatre

Lúcid excés

La precarietat actual ha traslladat els joves actors i dramaturgs a un espai extrem. Els temps estan canviant, dramàticament. A la sensació de superar l’adolescència, encara amb altes dosis de festa, ara hi ha un to molt més amarg que desconfia de la societat però que s’entesta a relacionar-s’hi, encara. Un bon exemple és aquest vendaval d’accions, raons i discursos de La mujer más fea del mundo, que tindrà molta més vida que aquesta temporada de l’Atrium, segur. Aixequen la barrera dels prejudicis i ensenyen la part fosca de la lluna amb la innocència, duresa i desinhibició dels qui encara no han fet els trenta.

Ana Rujas aclapara. Des del primer segon, amb aquell posat de beata verge. Amb la seva veu esquerdada dels crits de les sessions anteriors. Amb la mirada del món (amb una notable dosi de nihilisme que també hi deu aportar Bàrbara Mestanza) desesperada i alhora excessiva. La seva narració, d’agònica a còmica, sovint commou. Expressa la seva cosmovisió de model i actriu que ho és perquè vol i que rebutja moltes de les seves perversitats. El sexe, com la droga i l’alcohol, són part de la mateixa recepta. El personatge pot abraçar tendrament després d’un ball amb una espectadora, pot quedar-se al racó de pensar per descobrir els moments més lúcids, pot recargolar-se buscant plaer dalt de la tarima sempre donant una mirada que supera de molt els diàlegs bavosos de lligar en una discoteca.

Hi ha una radicalitat, una necessitat de sentir-se viva, de voler caminar pel caire de l’abisme amb els excessos que ennuega el públic. Sigui dona o home, jove o adult. La lluna blanca és fosca i cruel: ser una ionqui de la bellesa té molts efectes secundaris, per molt que majoria dels mortals ho ignorem (Els guapos són els raros, canten els Manel).

La mujer más fea del mundo
Directora: Bàrbara Mestanza
Actriu: Ana Rujas
30 de desembre, Sala Atrium


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
DAURA MANGARA
CANTANT I COMPOSITOR BANYOLÍ D’ORIGEN GAMBIÀ, DEBUTARÀ AVIAT AMB EL DISC ‘POESIA PER BANDITS’

“El racisme és com un vell amic que no falla mai: sempre et puteja”

Kumbara posa la primera llavor d’un nou so, entre llatí, jamaicà i electrònic

girona
Ferran Garcia Sevilla
ARTISTA

“Art és ja un terme banal”

barcelona

Els CaixaForum reobriran l’1 de juny i el Macba, el dia 3

barcelona

La Cantada d’Havaneres de Calella tampoc es farà aquest any

PALAFRUGELL

Neix un web per agrupar iniciatives culturals

Girona

La literatura dels PPCC

Barcelona
LA MÚSICA

Jarabe de Palo torna amb valentia

‘Cuento de verano’
LA PEL·LÍCULA

‘Cuento de verano’