Cultura

Crítica

música

Exorcitzant dimonis

No és habitual, en un santuari de dives com és el Palau Sant Jordi, veure a l’escenari algú descalçat, sense un bocí de maquillatge i lluint un únic vestit –llarg, romàntic, de tela– durant tota la funció. Florence Welch, una de les artistes britàniques més en voga, però, tot i l’ombra constant de Kate Bush i, quan es posa a fer giravoltes, de Stevie Nicks, tampoc és, per als temps que corren, una artista particularment habitual. Neta del director del Daily Telegraph, filla d’una degana de filosofia i lletres especialitzada en el Renaixement i orgullosa veïna del revifat South London, va revelar-se davant 10.000 persones com una artista d’inqüestionable aura i aptituds melodramàtiques, tan capaç d’abordar temàtiques com l’anorèxia, el suïcidi i l’alcoholisme amb sons d’una arpa de fons, com de mostrar un vessant més lúdic i catàrtic en peces com la ballable Dog days are over, que, a mig concert, va acabar d’encendre un públic atent, empàtic i fidel.

Dirigint-se a l’audiència amb una parsimònia semblant a la de qui es pren el te de les cinc, Welch va mostrar el desig de “continuar sent una banda europea” en la proclama anti-Brexit que va formular abans de South London Forever; va carregar contra la “masculinitat tòxica” abans de Patricia (amb picada d’ull, també, a Patti Smith); va instar la gent a abraçar-se, i,a Delilah, va acabar ballant, sense grans desplegaments en seguretat, al bell mig del Sant Jordi.

Res, en resum, que algú no hagués inventat abans, però Welch, dimecres, es va imposar com una veu carismàtica, seductora i proveïda d’un molt ben travat discurs artístic.

Florence + The Machine
Palau Sant Jordi, 20 de març


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
RAYNALD COLOM
MÚSIC

“No pot ser que a Barcelona sigui tan complicat poder fer cultura”

BARCELONA

“Això és una ruïna”

Girona
Mike Leigh
Director de cinema

“El que va passar l’1-O va ser una tragèdia”

Barcelona

El D’A es fa més gran

Barcelona

‘Vengadores’, punt final

Barcelona

Flors i Violes fa 10 anys

GIRONA / PALAFRUGELL
MÚSICA

Mark Knopfler inicia gira avui al Palau Sant Jordi

Strenes obre demà la seva festa major

girona

Una visita guiada amb les dones de can Masó

Girona