Cultura

Crítica

teatre

Retratar l’ombra silenciosa de la por

Iguana aterra a Barcelona amb una peça que il·lumina la por i la vergonya

Lluís Pasqual va fer una immersió en els soldats de la lleva del biberó, a In memoriam, a partir de converses amb supervivents d’aquella traumàtica història. Va ser un capítol vergonyós més de la Guerra Civil. Queda molt per reconèixer i per desenterrar. Ara, Iguana Teatre ha fet una mirada als seus conflictes des de les Illes. Un capítol que també va pecar de la desorganització republicana (descoordinació entre comunistes i anarquistes i falta de suport de Ministeri de la Guerra de la República) però que s’allarga pràcticament fins a avui. La companyia posa blanc sobre negre personatges que van agreujar la violència i l’abús. De les files feixistes italianes, però també de la societat mallorquina. El més interessant de Mar de fons és la capacitat d’Iguana de perfilar l’ombra de la por, de l’amenaça, des del desembarcament a Porto Cristo fins a la mort del dictador Francisco Franco.

La repressió feixista no es va produir fins després del desembarcament. No hi havia hagut purga de membres defensors de la República els mesos abans de la invasió (o alliberament, segons qui valori l’acció) propiciada per l’expedició d’Alberto Bayo. Iguana Teatre ha fet servir la farsa habitual en la seva trajectòria per caricaturitzar la maldat i l’excés del Conde Rossi i el sacerdot Julià Adrover, però també cita els escamots que es prenien la llei pel seu compte (com el d’en Pep i la resta). Però també revela com el turisme i la necessitat de superar un capítol de vergonya ha permès tapar i oblidar massa innocents enterrats sota les platges. I com la societat ha anat creixent silenciant (voluntàriament o no) aquell episodi.

Per a Iguana Teatre era imprescindible representar aquesta obra per donar llum a la seva memòria històrica. També fer-ho des de Barcelona, des d’on va sortir la tropa de Bayo (molts soldats hi moririen sense ni haver avisat els pares que havien estat destinats a “l’alliberament de Mallorca”). En aquesta posada en escena molt cuidada amb una banda sonora constant (com és que el violoncel s’adapta tan bé a la veu humana i, a la vegada, posa so a l’aviació?) destaquen unes excel·lents interpretacions amb molts registres i que situa l’espectador amb facilitat en cada moment. La música de cara al turisme aclapara la llengua, una coincidència en la dramatúrgia d’Els Jocs Florals de Can Prosa. Iguana Teatre, com Pasqual, juga amb una representació dels soldats èpica però que, tot i la seva por, queda allunyada del públic. La seva amplitud impedeix aprofundir en el dolor íntim. El retrat és valent, però en l’àmbit de la societat, sense aturar-se en la peripècia d’un testimoni.

És una decisió formal. El teatre d’Iguana narra i destapa vergonyes, emociona puntualment, però se li troba a faltar la veritat, la capacitat de sortir del personatge i dirigir-se obertament a l’espectador, un a un.

Mar de fons
Companyia: Iguana Teatre
Direcció: Pere Fullana
Intèrprets: Agustí Aguiló, Miquel Àngel Aguiló, Maria Bauçà, Rodo Gener, Lluqui Herrero, Albert Mèlich, Carles Molinet, Rosa Serra
Dijous 21 de març (fins avui) al Lliure de Gràcia


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

Artista i galerista es fonen en una mostra

Barcelona

Explicar un univers

barcelona
Premi de retrat literari Rafel Cornellà-Joaquim Abril

Joan Vinyoli, el gall salvatge

Escriptor

Foc per sanar l’art

barcelona
Crònica

Gran tradició laica

Torroella de M

Arribas a tres bandes

BARCELONA

El Tantarantana combina ‘L’Atlàntida’ de Verdaguer i el record de Wembley per reflexionar sobre el conflicte territorial

barcelona

Marta Prevosti substituirà Mariàngela Vilallonga com a vicepresidenta de l’Institut d’Estudis Catalans

Barcelona

Més dones que mai

barcelona