Fa alguns anys es denunciava si hi havia massa festivals estratègics a Catalunya. Certament, en tenim un grapat de totes les disciplines. Deu ser difícil trobar un país que ofereixi una collita cada temporada de teatre de carrer, espectacles d’arrel, dansa, espectacles familiar, circ i música. Catalunya produeix molt més talent que el que pot abraçar i, per això, es prodiga fora del territori, tot i no tenir mai un estructura prou consolidada. Ara, amb els festivals s’ha vist que tot tremola, però aquests puntals han aguantat fort i conseqüentment. El Grec es va fer, mentre Avinyó abaixava el cap. Ara, també el Temporada Alta entén que és imprescindible mantenir-se. Els artistes i també els ciutadans ho necessiten per viure de cos i d’esperit.