Signes de no identitat
Catorze pals de bandera d'entre 6 i 10 metres d'alçada han envaït l'espai de La Capella del Museu d'Art Contemporani de Barcelona (Macba). Però cap bandera oneja al final del pal. Aquesta és la principal diferència amb els pals de bandera que se situen a l'exterior dels organismes oficials. Aquí, els pals despullats de teles identitàries són, simplement, elegants escultures.
La instal·lació Fantasia 2010 és la peça central de la intervenció que l'artista francesa d'origen marroquí Latifa Echakhch (1974) ha fet a La Capella, en la segona exposició de la nova programació d'aquest espai dedicat a propostes artístiques in situ. Echakhch planteja en aquest espai medieval un curiós diàleg sobre la identitat, els xocs culturals i els fluxos migratoris. Són assumptes que toquen directament la seva biografia, ja que la jove creadora va néixer al Marroc, està nacionalitzada francesa i viu i treballa a Suïssa. “Fa nou anys que no vaig al Marroc i no sé parlar àrab. El meu país no és ni el Marroc ni França ni Suïssa”, diu.
No obstant això, li interessen els contactes entre cultures i identitats diverses. Subtilment, l'artista ha pintat els vitralls dels finestrals de La Capella amb un colorant ocre que al Marroc s'utilitza per substituir el safrà. Al terra, ha col·locat restes d'un vell campament militar de soldats marroquins de la Guerra Civil a Eivissa, amb cartes d'una baralla espanyola que són exactament les mateixes que les de la baralla marroquina.
