Cultura

Les commemoracions guanyen terreny en el calendari cultural de l’any

Els centenaris de Gabriel Ferrater, Joan Fuster i Guillem Viladot es faran un lloc enmig dels de Pasolini, Kerouac o Ava Gardner, i del misteri de Tutankamon

Que s’apartin els nombres primers i la seqüència irracional de pi: no hi ha res que inviti tant a la celebració col·lectiva com les xifres rodones, que són les que costa menys de sumar. Des que la Generalitat va adoptar aquest sistema per instituir el seu propi programa de commemoracions, les efemèrides culturals han anat adquirint un caràcter oficial que abans s’havia de refiar al voluntariat de les entitats i a la memòria més o menys fal·lible dels almanacs. Aquest any, les celebracions que rebran el suport institucional són els centenaris de Joan Fuster i Gabriel Ferrater, dos pilars de la literatura catalana del segle XX, i de Francesc Català-Roca, el mestre de fotògrafs, a banda de les destinades a felicitar-se pels 150 anys d’existència de l’Ateneu Barcelonès i pel segle del Cançoner Popular. Però n’hi ha moltes d’altres; algunes, reconegudes pel mateix Departament de Cultura encara que sigui en lletra menuda, com el 150è aniversari de la pedagoga Francesca Bonnemaison i de la primera alcaldessa de Catalunya, Natividad Yarza; el centenari del primatòleg Jordi Sabater Pi, i els 500 anys de l’arribada d’Ignasi de Loiola a Manresa, i alguna altra de col·locada a segona fila de manera inexplicable, com el centenari de l’artista i escriptor Guillem Viladot, precursor de la poesia concreta a l’Estat i d’això que ara se’n diuen “mirades transversals”, amb una obra que dinamita les fronteres entre gèneres i disciplines artístiques des d’una independència (alguns en diran marginalitat) militant.

Per la banda oficial, el programa s’atura aquí, però el calendari d’efemèrides és molt més ampli. Sense moure’ns de Catalunya mateix, també hi haurà ocasió de commemorar els 25 anys de la mort de Tete Montoliu, o els centenaris de Néstor Luján, Miquel Costa i Llobera i l’actriu i locutora de ràdio Maria Matilde Almendros. A Espanya, es retran honors d’estat a Antonio de Nebrija, l’autor de la primera gramàtica castellana, mort fa 500 anys, i comptem que deixaran algun racó per al naixement de Pío Baroja, fa 150 anys; per a Miguel Hernández, mort en fa 80 en una presó franquista, i per a Max Aub, traspassat en fa 50 a l’exili mexicà. Pel que fa a l’àmbit internacional, el calendari és atapeït. A banda dels 400 anys de Molière, aquest 2022 es compleixen els centenaris de Pier Paolo Pasolini, Jack Kerouac, Kurt Vonnegut i José Saramago, a més dels cent anys de la mort de Marcel Proust. Es commemoren també els 250 anys de Friedrich Schlegel i de Novalis, dues figures capitals del romanticisme alemany; els 150 de Bertrand Russell; els 125 del naixement de William Faulkner (i els 60 de la mort); els 175 de Bram Stoker, el creador de Dràcula; els 75 de la mort de Dino Buzzati, autor de l’inoblidable El desert dels tàrtars, i els 50 d’Ezra Pound. El cinema té el seu propi panteó amb els centenaris de Christopher Lee (el Dràcula de cel·luloide), Doris Day, Ava Gardner o Vittorio Gassman, als quals cal afegir els 60 anys de la mort de Marilyn Monroe. La música estarà especialment de dol, amb aniversaris de pesos pesants com Schubert, Brahms, Stravinski i Mendelssohn. Afegim-hi, perquè la tristesa sigui completa, el centenari de Charles Mingus.

La mòmia més famosa del món

Ja podem anar enfilant noms, que si algun aniversari serà recordat el 2022 serà el centenari del descobriment de la tomba de Tutankamon, la mòmia més famosa de la història, i una de les més dubtoses, també: una teoria recent sosté que en realitat pertany al cos d’una dona. Potser val la pena ressenyar l’humor del calendari, quan ajunta en un mateix any el 150è aniversari de Samuel Morse, l’inventor del telègraf, i el centenari de la mort d’Alexander Graham Bell, el del telèfon, o els 140 de la mort de Darwin i el bicentenari del naturalista Gregor Mendel. Quedem-nos, però, amb el que ens toca més de prop: farà 200 anys que va néixer Louis Pasteur, descobridor de la vacuna contra la ràbia, quan les vacunes encara no en feien.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

Empar Moliner, Premi Ramon Llull amb la novel·la ‘Benvolguda’

barcelona

Els impulsors de l’Hermitage a Barcelona abandonen el projecte i concentren els esforços en la via judicial

Barcelona

Investiguen una comunitat i l’arquitecte responsable de les obres que van malmetre un mural de Guinovart

barcelona
Crònica

Bofill, projecte endavant

S. Just Desvern

El ‘Belfast’ de Branagh

barcelona

Malson Atmosfèric inicia nova etapa amb ‘La ciutat’

girona
Paco Plaza
Director de cinema

“La por ens identifica com a éssers vius”

Barcelona

Els premis Enderrock, el 3 de març a Girona

girona

Elvis Mallorquí transita pels camins històrics

TOSSA DE MAR