Arts escèniques

Crítica

teatre

Ambient propici, desacord manifest

Les dramatúrgies d’Àlex Rigola viatgen cap al minimalisme lúcid amb Txèkhov (La gavina, Vània, Ivanov): Ha fos el personatge en l’intèrpret i, a la vegada que explica la seva peripècia, avança la trama del clàssic. Ara, en aquesta Ofèlia torna a jugar amb el quasi contacte físic i mira de respondre a una urgència social a través del passatge clàssic.

El suïcidi es planteja com una sortida davant d’un mur infranquejable, davant la por de l’abisme, de l’amenaça constant. I una noia que té una avaria al cotxe en un bosc ofereix aquesta vulnerabilitat amb safata. Ella escolta una entrevista per la ràdio que resumeix Hamlet com a personatge romàntic que decideix dubtar, deixar de ser obedient. I Ofèlia, que no entén aquest canvi de rol, queda en fora de joc i es deixa vèncer per l’aigua.

Està bé centrar Ofèlia en el suïcidi, un motiu de mort que s’ha incrementat a l’Estat espanyol des de la pandèmia. Si a Boja l’actriu diu que “deixar de viure no és una opció”, una altra lectura ben dura és No m’oblideu mai. Rigola pretén arribar al suïcidi des d’una certa sublimació del personatge. Però el desacord amb Hamlet no sembla prou agònic per a aquest desenllaç, pel que veiem a Can Trinxet.

La noia (una entregada Roser Vilajosana que ja va participar a 23F anatomia d’un instant) comença a veure unes ombres que (aparentment) l’espanten. Sota les fulles, l’ataquen els insectes i només es calma amb la lectura de Murakami i el ritual de les fulles (que trasllada a la pintura de John Everett Millais). Tot i la destil·lació poètica en un espai que permet que l’actriu miri de fit a fit cada espectador, el dard no encerta el globus de l’emoció. Tot és virtualment emotiu però fins i tot Murakami es fa sobrer. Interessant és la recerca; fallit el resultat.

Ofelia
Direcció: Alex Rigola
11 de juliol, a Can Trinxet. Grec.


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

Mario, Llull i el manuscrit Voynich

Liliana Torres
Directora de cinema

“Les mamíferes no tenim l’instint de ser mares”

Barcelona
Crítica

Les tres vides d’una cantant llegendària

ARTS EN VIU

Una funambulista creuarà la plaça Margarida Xirgu per inaugurar el Circ d’Ara Mateix

BARCELONA

Cines que no són ‘només un cinema’

Barcelona

El cinema comercial no remunta

Barcelona

El cinema (d'autor) es fa veure

Barcelona / Los Angeles
Cinema

Belén Rueda i J.A. Bayona animen la recta final del BCN Film Fest

Barcelona
‘thriller’

Un altre líder suec pacifista amb un final tràgic