Resultat Hiroshima

Acaba d’arribar a la literatura catalana, però l’informàtic Josep Ortiz Farré (Barcelona, 1967) ha passat els divuit últims anys de la seva vida parint L’artefacte, un novel·lot de cinc-centes pàgines, que li ha publicat Edicions de 1984, un dels primers segells on va enviar l’obra. La trama i l’argument de la novel·la relacionen personatges de ficció i de la realitat, l’inventat András Éber i, entre altres, Leó Szilárd, físic hongarès, alter ego alhora del protagonista i que el 1933 va desenvolupar la idea per extreure energia atòmica dins el nucli atòmic. D’ascendència jueva, va haver d’emigrar del seu país i de l’abast dels nazis per acabar desembocant als Estats Units, on la seva idea va ser una de les bases per a la construcció de les bombes sobre Hiroshima i Nagasaki que van precipitar la capitulació del Japó.

En roda de premsa a la llibreria Laie, l’editor Josep Cots va destacar la bona impressió que els va produir rebre aquesta obra de debut, i més quan està situada en un context europeu, espai del qual la literatura catalana ha estat refractària a escriure-hi. També va accentuar l’harmonia del text, el ritme perfectament equilibrat i, sobretot, els paral·lelismes ben aconseguits entre els personatges de ficció i els reals: “La problemàtica del segle XX a Europa, l’hecatombe de la Guerra Mundial i el final funest de la bomba atòmica no havien estat tractats per la nostra literatura. L’artefacte és una obra que s’interroga també per la pròpia consciència i la identitat de la gent, amb potència i ambició.”

Josep Ortiz va acceptar definir la seva obra com a novel·la històrica, i va explicar que la va treballar des dels anys en què els seus tres fills eren petits i ell tenia una feina absorbent en una de les principals empreses catalanes: “La vaig començar a escriure preocupat pel projecte nuclear iranià i les seves conseqüències. Em plantejava el dilema moral dels protagonistes, i vaig veure que mentre s’havien escrit moltes obres sobre Auschwitz, no n’hi havia pràcticament cap sobre el desastre d’Hiroshima: “El meu científic es va adonar del perill de les bombes i va escriure un memoràndum per enviar al president nord-americà perquè no s’utilitzessin les bombes contra la població civil, i va ser qui més es va oposar al fet que es tiressin al país nipó.” Ortiz Farré ha aconseguit que la tasca de documentació no s’interposi en el trajecte narratiu de la novel·la. En relació amb el dilema moral, va puntualitzar que la intenció era presentar problemes del segle XX com la Guerra Mundial així com el llançament de les bombes atòmiques com un cul de sac de la civilització: “Com recordem el passat? Ens quedem amb els records que són coherents amb la nostra biografia. Quan els personatges escriuen la biografia, ho fan així.”

Quan li preguntem per què ha triat Edicions de 1984 i els seus referents, Ortiz resumeix que en literatura catalana és Jordi Lara i en literatura internacional, Marilynne Robinson, tots dos del segell comandat per Cots. Va cloure amb una cita de Kafka: “La literatura és sempre una expedició a la veritat.” I una del llibre quan un personatge pregunta a un altre si dubta que Déu no coneix la veritat: “Sí, és clar que coneix els fets, però no la meva versió...”