Els primers discos dels Blaumut, de Duran Duran als ‘Capricis’ de Paganini

Blaumut va irrompre fa una dècada a l’escena musical catalana, sense grans estridències, com la seva música. De fet, el seu primer disc, El turista, es va publicar el 2012 i va trigar uns mesos a fer-se sentir, però quan la cançó Pa amb oli i sal va sonar per la megafonia del Camp Nou tot es va precipitar i el 2013 el grup va oferir la seva primera gran gira: la fita de la qual els barcelonins ara commemoren el desè aniversari amb una gira especial en què repassaran les seves millors cançons, publicades en cinc àlbums fins al més recent Olímpica i Primavera (U98 Music, 2022). Dins d’aquesta gira, destaquen els quatre concerts amb la Jove Orquestra Simfònica de Barcelona, que tindran lloc al Palau de la Música, el 4 de maig, dins del Festival Strenes; a l’Auditori de Girona, el 13 de maig; al Festival Jardins de Terramar, de Sitges, el 6 d’agost, i al Festival de la Porta Ferrada, de Sant Feliu de Guíxols, el 10 d’agost. Ja queden molt poques entrades per als concerts de Barcelona i Girona. Sobre aquesta gira, Xavi de la Iglesia i Vassil Lambrinov donen més detalls en el vídeo adjunt.

De la Iglesia (veu, guitarra, piano) i Lambrinov (violí i programacions), aquest últim fill d’una família búlgara de músics, van començar ara fa dues dècades a fer gravacions casolanes en què van començar a perfilar el que seria el so de Blaumut. “He tingut la sort que a casa sempre es va escoltar molt bona música”, diu el cantant, després d’haver-li preguntat quines van ser les seves primeres adquisicions discogràfiques: “Dubto si va ser el disc de Duran Duran en què surt la cançó Ordinary World o el directe Tripping the Live Fantastic, de Paul McCartney”, diu De la Iglesia, que sí recorda que tenia uns 10 anys quan va comprar el seu primer disc i que ho va fer a l’antiga botiga Disco 100 del carrer Escorial de Barcelona, a prop de casa seva.

Vassil rememora que amb el que va guanyar amb un concert de música de cambra en format de duet, quan tenia 16 o 17 anys, es va comprar la integral de les sonates de Mozart en CD, interpretades pel violinista Frank Peter Zimmermann, acompanyat al piano per Alexander Lonquich, però abans ja havia demanat expressament als seus pares un regal no menys singular: els 24 Capricci de Paganini interpretats per Shlomo Mintz. I en una altra òrbita, també té un bon record de Delicate Sound Of Thunder, de Pink Floyd. Tots dos evoquen també alguns discos comprats a Andorra.

Parlant de música més recent, en Xavi recorda que ahir mateix, mentre cuinava, va tornar a escoltar després de molt de temps el disc Plans, dels nord-americans Death Cab for Cutie, i en Vassil ha trobat moments “molt interessants” en la banda sonora de la pel·lícula Sin novedad en el frente, que acaba de guanyar l’Oscar. “Els músics podem escoltar discos per plaer o per aprendre’n alguna cosa”, coincideixen tots dos.