Música

Crònica

(a)phònica

Esclops de purpurina

Com si hagués portat tota la pluja que cau a la seva Astúries natal, Rodrigo Cuevas, l’agitador folklòric, ancestral contemporani, es va coronar, divendres en la primera jornada de la 19a edició del Festival Aphònica de Banyoles, com la reina que és. I ho va fer calçat amb uns esclops disfressats amb tota la tela de fantasia i purpurina vermella possible, que és com s’ha de caminar per anar cap al regne d’Oz o al firmament d’estrelles, en una nit d’estrena no exempta d’èpica, la qual cosa contribueix a la llegenda del que ha de ser la història d’una diva. La pluja va fer endarrerir mitja hora el concert, a l’aire lliure. Els paraigües enterbolien la visió de bona part del públic. Al cap de tres cançons, però, es va desfer el conjur, i només va quedar la humitat d’una pluja anunciada tot el dia i que va voler caure quan la nit començava.

Rodrigo Cuevas tornava a Banyoles després d’haver-se presentat com la revelació de l’Aphònica 2021, en la seva primera actuació a les comarques gironines. Amb un format diferent de l’espectacle Trópico de Covadonga vist al Teatre Municipal, l’escenari de gran concert al Club Natació Banyoles va permetre que Cuevas exhibís la seva força escènica i confraternitzés més i millor i el gaudi fos ple: n’és un exemple la Matinada final que va ballar encerclat pel públic i la Muñeira al ritme de les botzines de fires, un final o inici de partit, segons com es miri, orquestrades per Tino Cuesta, a càrrec de les programacions i sintetitzadors.

Cuevas va estrenar a Banyoles el nou espectacle La romería, més electrònic, i obscur, però mantenint les referències rurals i etnogràfiques, la base amb què construeix, el seu món. Així va interpretar Valse i Casares. Manté la ironia, i desprèn lluminositat, quan es posa reflexiu: a Dime, ramo verde –cançó popular de la tradició oral de Sanabria–, Cuevas fa un recordatori de l’assetjament i un cant a la diferència. També l’homenatge, sempre emotiu, a Rambalín, una icona local del transformisme de Gijón. Amb un català excel·lent, va encomanar les ganes de festa i va allunyar els mals esperits amb el Xiringüelo , un dels molts himnes amb què ha aconseguit universalitzar el folklore, amb un cabaret d’arrel que ara té més pòsit.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

la crònica

Tyets: gran victòria i nou disc per al 2025

GIRONA
saló

Comic Barcelona tanca portes amb més de 110.000 visitants

barcelona
Necrològica

Mor l’actor Bernard Hill, el capità del ‘Titanic’ i el rei Théoden de Rohan

barcelona
Xavier Aliaga
Novel·lista

“Necessito passar-ho bé quan escric, provar coses”

Barcelona
LA CRÒNICA

Rebobinar és de nostàlgics

SANT GREGORI
Música

Madonna fa ballar un milió i mig de persones a Copacabana

rio de janeiro
arts escèniques i música

El Límbic atrau 21.000 persones a Santa Coloma de Gramenet

barcelona
Ramon Coll
Arqueòleg. Autor d’ ‘El santuari ibèric de la cova de les Encantades del Montcabrer’

“La cova de les Encantades és l’únic santuari dels laietans”

PREMIÀ DE MAR
MÚSICA

Documenten les intèrprets no vocalistes de les formacions de ball dels anys 30

GIRONA