Guardonat amb el premi Ciutat de Barcelona de Música 2021, el Festival Bachcelona ha arribat a la seva desena edició omplint, durant unes setmanes, la ciutat comtal amb música de Johann Sebastian Bach (1685-1750), de qui, precisament enguany, es commemoren els tres-cents anys de la seva arribada a Leipzig per establir-s’hi com a Kantor de Sant Tomàs. Va ser l’erudit organista i premi Nobel de la pau Albert Schweitzer (1875-1965) qui va assenyalar com la música de Bach, d’una o altra manera, era sempre deutora del coral luterà. A partir d’aquesta idea l’Accademia del Piacere, que dirigeix el violagambista Fahmi Alqhai, va oferir-nos un programa centrat en obres generades a partir d’alguns dels més famosos corals luterans. Se’ns va oferir amb un orgànic de quartet de violes da gamba (quintó, una viola da gamba tenor i dues de baixes) per permetre’ns adonar de la bellesa tímbrica que s’assoleix interpretant la rica i sàvia polifonia bachiana amb un consort que a l’època bachiana ja havia caigut en desús, però que gràcies a la ment creadora d’un compositor que va fluctuar sempre en l’atemporalitat, funciona d’allò més bé. La cosa no es va limitar, però, a la interpretació de corals i altres formes musicals concebudes originalment per ser interpretades amb l’orgue, sinó que també va haver-hi espai per a obres teorètiques com les Variacions canòniques BWV 769 i alguns números del sempre sublim L’art de la fuga BWV 1080. Amb participació de la prometedora Maëlys Robinne, una dolça i gojosa vetllada que confirma la importància que el festival ha agafat dins la vida musical barcelonina sent capaç de fer-nos descobrir nous espais com és el de la Sala Parès, amb una acústica gens menyspreable.