Arts escèniques

Crítica

teatre

Fatídica premsa negra en els anys dels bandolers

Víctor Borràs ha construït un relat (que corporalitza el polifacètic Jordi Vidal) sobre els saltamarges de fa dos segles. El que posteriorment monetitzaria la premsa de paper al segle XIX i XX, en aquella època es transmetia a través de les cançons. Lletres que poca compassió tenien amb les víctimes i que es deixaven enamorar per les maldats dels criminals.

En aquest cant al prohibit s’intueix un goig per la revolta. Tot i que les víctimes continuïn sent dissortades hostaleres o mossens de rang baix, el lletrista anònim té predilecció per lluitar contra l’ordre establert. A Estimadíssims malvats no s’utilitzen cançons que emancipen el poble davant l’aristocràcia privilegiada. És un saber popular que, en part, adverteix els innocents de ficar-se en llocs perillosos i que es despreocupa d’empatitzar amb les víctimes que (misèries del destí) podrien haver-ne, cantat despreocupadament.

L’aparença de musical gore sembla que el codi hagi de ser el de la comèdia. I hi ha escenes més aviat grotesques, amb toc de clown tràgic i d’assassí que riu quan l’executen assajant cap a on ha d’estirar la llengua, però l’obra inclou una constant evocació a l’empatia amb les víctimes.

Laia Vallès acompanya amb música electrònica peces que eren cantades tradicionalment a cappella o amb timbals i instruments de corda. El nou so suma una capa de complexitat a la trama, com a la relectura de Clara Peya de La infanticida. I Jordi Vidal, capaç de transformar el codi dramàtic amb un simple gest i amb una veu que refila ingenuïtat o que projecta una veu de tro terrible, és un mag entre les suggeridores cordes de Llorenç Corbella. Revisitar les cançons de sempre amb aquesta peça permet veure-hi les ombres que el to blanc de rondalla projectava. Com a En Jan Petit, el seu ball és tètric i salvatge. L’evocació del bosc romàntic i d’aventures esdevé perillós, impune, cruel.

Estimadíssims malvats
Autoria i direcció: V.íctor Borràs
Intèrprets: L.aia Vallès i J. ordiVidal
Diumenge, 17 de setembre (fins al 8 d’octubre) al Tantarantana


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

SÓNAR 2024

Entre clàssics gals i transgressors kenyans

BARCELONA

Revista centenària

Banyoles
Lluïsa Julià i Capdevila
Directora de la “Revista de Catalunya”

“Volem fer més visible la «Revista de Catalunya»”

Banyoles
“La ‘Revista de Catalunya’ sempre ha estat fidel als seus principis”
Josep M. Roig Rosich
Historiador

“La ‘Revista de Catalunya’ sempre ha estat fidel als seus principis”

Banyoles
Joan Villarroya Font
Historiador i autor del llibre “Mussolini contra Barcelona”

“Al darrere del bombardeig del 17 de març del 1938 hi havia Mussolini”

Badalona
música

Aire, el nou projecte dels cassanencs Anna Pérez i Xevi Vallès, estrena el seu primer disc

cassà de la selva
cultura solidària

El 19è festival El Patio de La Penyora arribarà dimarts al centre penitenciari de Wad-Ras

girona

Manrique salva el primer curs al Lliure amb un cartell molt popular

BARCELONA
ART

Clara Oliveras honora l’exili de l’avi al Mume a través d’una pala

La Jonquera