El nom fa la cosa?
Jordi és un nom lligat a la literatura, al país com a mínim vint escriptors se'n diuen
Quina és la importància de dir-se Jordi? Oscar Wilde ja va plantejar les repercussions que pot arribar a tenir un nom (no és el mateix dir-se Jack que Ernest, vejam), mentre que el seu contemporani Proust va desenvolupar una teoria dels noms seguint Cràtil i va aprofundir en la fascinació que poden exercir certes sonoritats, com ara Guermantes, que enlluerna el narrador de la Recherche de petit perquè el transporta al món idealitzat de l'edat mitjana. El mateix Serenus Zeitblom, el narrador del Doctor Faustus, confessa al lector que s'enamora d'una noia pel seu nom, Helene.
Tornant a Jordi, és un nom amb clares connotacions nacionalistes a Catalunya, on s'erigeix com a sant patró, però també té connexions literàries. I de volada. El mateix Shakespeare va néixer el Sant Jordi del 1564 i va morir un 23 d'abril del 1616, justament el mateix dia que van enterrar Cervantes. Mercè Rodoreda va posar al seu únic fill Jordi. Jordi-Pere Cerdà és el pseudònim que ha triat l'escriptor cerdà Antoni Cayrol i Jordi Van Praag el que s'ha posat Víctor Obiols. Un 23 d'abril del 1981 moria Josep Pla, i el mateix dia del 1999 ho feia Maria Àngels Anglada.
Entre els Jordis més cèlebres hi ha el poeta, narrador i traductor Jordi Sarsanedas, mort el 2006, i no es pot oblidar el trobador valencià del segle XIV Jordi de Sant Jordi, de qui l'editorial Barcino acaba de treure una edició bilingüe de la seva poesia.
En l'actualitat, un bon grapat d'escriptors se'n diuen. Entre els més famosos hi ha el dramaturg i novel·lista Jordi Coca, que es diu Jordi perquè el seu pare també se'n deia. «És com dir-se John Smith a Anglaterra», somriu. Més que el nom, el que l'ha marcat és el cognom: «A l'escola em deien bicoca, cocaïna o coca ensucrada.» El dia del seu sant coincideix amb l'aniversari i el sant de la seva dona, perquè el 23 també és Santa Victòria. «Només em feliciten a mi, i l'haurien de felicitar a ella i per partida doble!» Odia Sant Jordi. Durant anys va participar-hi fins que se'n va atipar, i ara prefereix evitar la festa. Per la seva banda, el narrador Jordi Puntí, que promet novetat de cara a l'octubre, comenta que els seus pares li van posar Jordi perquè el 1967, en ple baby boom, estava molt de moda. Està convençut que el nom marca: «Ens acompanya tota la vida i és el que resta amb nosaltres a la làpida.»
Altres autors que llueixen aquest nom aplegats a la fotografia són el poeta Jordi Guardans, autor de vuit poemaris, el darrer, Contra venena et animalia venenosa (Vic, Emboscall, 2008); el periodista radiofònic i novel·lista de Reus Jordi Cervera, que presenta novetat per Sant Jordi, La mort a sis vint-i-cinc, premi Edebé de literatura juvenil; el poeta de formació clàssica Jordi Cornudella, autor d'El germà Catul i més coses (premi de la crítica 1997); el periodista i publicista de Reus Jordi Folch, autor de narrativa juvenil, com ara La guerra dels xiclets (La Galera, 1999); el doctor en teoria de la literatura i literatura comparada a la UAB Jordi Julià, autor de diversos estudis literaris i poemaris, el darrer Planisferi Lunar (Moll, 2008); l'escriptor, guionista i director artístic Jordi Lara, que inclou entre els seus llibres publicats el títol Una màquina d'espavilar ocells de nit (Edicions de 1984, 2008); el novel·lista Jordi Mata, mereixedor de diversos premis literaris, entre els quals el Nèstor Luján de novel·la històrica per La segona mort de Shakespeare (1999); el biòleg, professor de secundària i escriptor Jordi de Manuel, que ha publicat contes infantils i juvenils i també novel·les per a adults, la darrera, Mans lliures (Edicions 62, 2009); el poeta de Guissona (Segarra) Jordi Pàmias, que acaba de treure amb Proa La veu de l'àngel; Jordi-Vicenç Peñarroja, que ha publicat El jardí de les Tortugues (Llibres de l'Índex, 2008); Jordi Pijoan-López, que per la diada proposa el recull de contes Mitja dotzena d'ous (Llibres de l'Índex); el prolífic Jordi Sierra i Fabra, que té publicats més de setanta títols entre obres de narrativa infantil, novel·les juvenils i biografies, l'últim Anatomia d'un «incident aïllat» (Cruïlla, 2009); l'antropòleg Jordi Tomàs, que ha escrit un parell de novel·les, entre les quals, Un cor aixanti (Proa, 2008), i per acabar el poeta Jordi Valls, guanyador, entre d'altres premis, dels Jocs Florals de Barcelona el 2006.
Personatge de novel·la
També hi ha Jordis de ficció que han passat a la història de la literatura catalana, com és el cas de Jordi Fraginals, el personatge de Josep Pous i Pagès. A La vida i mort de Jordi Fraginals (1912) l'escriptor de Figueres va plantejar el dilema dels modernistes que es debatien entre el corrent regenerador, que creia en la millora cultural de Catalunya, i l'escèptic, que defensava l'art per l'art al marge de la societat. Així, el protagonista transita d'una actitud a l'altra per acabar encarnant l'actitud del mateix Pous i Pagès: la del compromís social al marge de la idealització de l'artista.
