La màgia dels dos Joans
Un llibre documenta la complicitat artística i personal entre el pintor Joan Ponç i el poeta Joan Brossa
Les relacions de complicitat entre grans artistes solen donar també grans fruits, sobretot quan el sentit poètic i el de l'humor tenen un fort protagonisme en l'intercanvi. És el cas del pintor Joan Ponç i el poeta Joan Brossa, tots dos membres del grup de Dau al Set. En l'època de gran efervescència creativa del grup, i abans que Ponç emigrés al Brasil el 1953, els dos creadors es van nodrir artísticament l'un de l'altre, amb absoluta reciprocitat.
Ho demostra amb escreix el volum Carrer de Joan Ponç, que acaba de publicar l'Associació Joan Ponç a través del seu segell editorial Edicions Poncianes. El llibre és una antologia que recull els treballs, tant de Ponç com de Brossa, que estan en més o menys grau, inspirats en l'altre amic, un camí de continu d'anada i de tornada d'idees brillants, poètiques i màgiques. “El diàleg entre Ponç i Brossa dinamitza Dau al Set. I l'empatia de Ponç amb Brossa és total”, diu Jordi Carulla-Ruiz, president de l'Associació Joan Ponç.
La idea d'elaborar aquest llibre ve d'una troballa força significativa. Justament quan el maig del 2009, l'Associació Joan Ponç celebrava les Primeres Jornades Poncianes, Glòria Bordons, especialista en Brossa, va anunciar que a la fundació del poeta havien trobat una carpeta, amb el títol Joan Ponç, que incloïa onze textos de Brossa sobre el pintor. “Quan Brossa guardava textos en una carpeta amb títol, volia dir que tenia la intenció de publicar-los en un volum”, explica Bordons.
D'aquesta manera, els serveis de documentació i catalogació de l'Associació Joan Ponç i de la Fundació Joan Brossa van posar fil a l'agulla buscant tot tipus de col·laboracions entre els dos creadors. I, a més dels textos de la famosa carpeta, van sorgir altres riques concomitàncies.
Pintures i poemes
Un bon exemple són les pintures de Ponç que porten títols de poemes de Brossa, moltes d'elles exposades en una mostra de les Galeries Laietanes del 1951, com M'han pres la cartera, Els cavalls, Oda a Duke Ellington, o Ara, que és una il·lustració exacta del text. Semànticament un poema com Caldera d'abelles està relacionat amb una de les obres mestres de Ponç, Nocturn (1950), que rememora un viatge en barca que els membres de Dau al Set van fer de Port de la Selva a Port Lligat per anar a veure Dalí.
Editat excel·lentment recollint l'esperit lúdic i poètic del duet d'artistes, el llibre inclou encartaments de postals, canvis de paper i desplegables. En facsímil es reprodueix el catàleg de la mostra de Dau al Set a la sala Caralt del 1951. També es reprodueixen treballs a quatre mans com el llibre únic Parafaragaramus (1948) o el díptic Poema i menú, l'última col·laboració conjunta entre els dos artistes, del 1967.