Cas catastròfic

A la Sala Beckett, cada nit de funció moren centenars d'ossets Haribo a Katastrophe. A vegades aclaparats per una glaciació. A vegades enfonsats pel progrés industrial irracional. Aquests ossets són unes dolçaines amables que representen els humans. L'Agrupació Sr. Serrano, amb una ànima tant humana com destructiva, practica els seus exercicis de Quimicefa en directe. El tractament del vídeo i les coreografies fan la resta: demostren que la humanitat no està assentada en una cultura responsable. Tothom és conscient, però, que un Haribo qualsevol juga amb les estadístiques per descartar-se del següent accident. El dramaturg Toni Cabré ho diu ben gràfic: “Nosaltres continuem posant la rentadora”. L'autor de Teoria de catàstrofes (també aquests dies al TGB) lamenta que no hi hagi una actitud més responsable envers catàstrofes tan greus (i, ara es veu, tan evitables) com el cas de Fukushima, al Japó.

Si els primers homínids podien morir sepultats per lava d'un volcà (ara els arqueòlegs, sàdics, ho celebren, perquè permet conèixer molt de l'hàbitat de l'època), cada cop són més els humans que pateixen les catàstrofes de font humana. Un terratrèmol de grau 5, que només hauria de fer caure lleixes de les parets, ha deixat un grapat de cases de Llorca inservibles. Una guerra tan evitable com la que pateix el soldadet dels Manel mutila generacions senceres. Siguin les guerres mundials que tant es tenen en boca, com les revoltes africanes, oblidades sempre que no hi hagi interessos occidentals a la zona.

Com més gran és el coneixement de la humanitat, més gran la capacitat de destrucció. Que ho diguin als espectadors que van abarrotar les funcions de Copenhaguen del TNC. I, si més no, més gran la irresponsabilitat per evitar la catàstrofe. La capacitat de reacció davant del món financer i polític és la d'una gominola. O això sembla. Les eines per superar el rovellament institucional es constaten caducades. La força que pugui agafar l'embranzida de les places és tan imprevisible com les conseqüències d'un tornado. Només un fet tranquil·litza: l'home podrà acabar amb la humanitat, però mai no destruirà la matèria. La natura, silenciosa, el sobreviurà. Respir.